Telefónica ha "fitxat" Rodrigo Rato com a assessor extern amb sou multimilionari, com el que tenia fins fa uns dies Urdangarin. L'empresa que va privatitzar Aznar amb Rato de ministre d'Economia i on va col·locar el seu company de pupitre, Juan Villalonga. Telefónica és una de les empreses espanyoles que evadeixen impostos a paradisos fiscals com Delaware (EUA), Països Baixos, Luxemburg, Suïssa o les illes Caiman. I no passa res. Evadir impostos als paradisos fiscals que faciliten informació tributària a l'Estat espanyol és legal (?!). Segons l'Observatori de Responsabilitat Corporativa, algunes de les principals firmes espanyoles que tenen empreses participades a paradisos fiscals són Abengoa, Abertis, Acciona, Acerinox, ACS, Arcelor Mittal, Banesto, BBVA, Banco Popular, Banc Sabadell, Banco Santander CH, Criteria, Endesa, FCC, Ferrovial, Gamesa, Gas Natural, Grifols, Iberdrola, Inditex-zara, Mapfre, OHL, Red eléctrica, Repsol, Técnicas reunidas, Telecinco i Telefónica (aquestes són les que estan a l'Íbex, però la llista és molt més llarga). Segons Xavier Harel, investigador i autor de La grande évasion: le vrai scandale des paradis fiscaux, la Unió Europea deixa de cobrar al voltant de 200.000 milions d'euros en impostos anualment per casos com aquests.
Mirar-se aquest panorama des del despatx amb terrassa per poder fumar que es va fer construir Eduardo Zaplana a la seu de Telefónica a Madrid, on fins ara ha cobrat més de 500.000 euros l'any; o des del despatx d'ACS de Florentino Pérez, des d'on va enllestir la compra de Cristiano Ronaldo per 94 milions d'euros finançats per Bankia; o des de la sala on es realitzen les 11 reunions del consell d'administració de Gas Natural per les quals Felipe González cobra 126.000 euros; o des del gimnàs des d'on José María Aznar cobra 300.000 euros anuals com a assessor extern d'Endesa; o des de la planta on els exconxellers de la Generalitat, com Basáñez, Prenafeta o el diputat Miquel Roca, assisteixen als consells d'administració d'Abertis, del qual formen part... o mirar-s'ho des de la perspectiva d'un desnonat, un aturat, un pensionista, un estafat per les preferents o un treballador que sap que en poc temps el fotran al carrer, canvia una mica.
Una vintena d'exministres com Rodrigo Rato ocupen les butaques dels consells d'administració de grans empreses cobrant sous anuals milionaris: Josep Borrell rep 300.000 euros d'Abengoa; Marcelino Oreja rep 1,8 milions d'euros de FCC; Ángel Acebes rep 400.000 euros d'Iberdrola; Juan Miguel Villar Mir rep 85.000 euros tan sols en dietes d'OHL i també és vicepresident d'Abertis; Luis Carlos Croissier rep 215.000 euros com a conseller independent de Repsol... Javier Gómez Navarro està a Técnicas reunidas. A Banco de Santander hi ha Isabel Tocino, Abel Matutes i Matías Rodríguez Inciarte. A Red eléctrica, Miguel Boyer i Ángeles Amador. Elena Salgado és consellera internacional de Chilectra, filial d'Endesa, i consellera assessora d'Abertis. I el rècord absolut el té l'exministre d'Aznar i president de Vueling, Josep Piqué: participa en els òrgans de decisió d'EADS, Ezentis, de la constructora Grupo San José; conseller d'Applus Technologies, de GVC Gaesco, de Tradisa; presideix la consultora Pangea XXI i està als consells assessors de Seat, Reparalia, AT Kearney, Specer Stuart, UPS, ING España i Abertis. No sé què cobra per tot això. M'agradaria poder-m'ho imaginar, però me'n declar incapaç.
Veient aquesta mostra -només és una mostra!- d'estrelles, hom hi veu alguna relació que la llei espanyola permeti evadir impostos a paradisos fiscals? S'entén que l'Estat permeti, any rere any, que les grans fortunes i les grans empreses estafin 40.000 milions d'euros a hisenda? I, finalment, qualque cervell privilegiat em podria dir si la presència de tants expolítics importants també està relacionada que el tipus impositiu sobre els beneficis de les grans empreses sigui tan sols del 10% quan l'impost de societats és del 33%? Amb nins i grans passant gana, amb la pobresa creixent, veient com es desmunta a velocitat espaordidora l'estat del benestar, és normal que no passi res? 40.000 milions d'euros! Amb això se soluciona una crisi. Què passa? Estam davant un sistema mafiós on els polítics que han legislat a favor dels poderosos reben a canvi un retir daurat? La privatització de les empreses de l'Estat és una fàbrica d'aquests fabulosos sous que reben Rato i companyia.