La crisi institucional del Reial Mallorca ha arribat a límits mai no imaginats. El desenllaç del llarg serial sembla no arribar mai i els nou capítols semblen fruit de la imaginació d'un guionista boig, allunyat del món i de la bolla. La realitat, emperò, és que ahir es va viure una situació esperpèntica, d'autèntica vergonya, però real. Quin desastre! Serra Ferrer, Miquel Coca i Biel Cerdà eren a l'estadi de Son Moix, però no acudiren a la reunió del consell d'administració. Serra Ferrer ja sabia aleshores que Biel Cerdà donaria suport al nou model de gestió proposat per Utz Claassen i decidí guanyar temps.
El president en funcions i director esportiu del Reial Mallorca està contra les cordes i ha escollit el camí del desastre. Serra maltractà els consellers que no li són favorables, però el pitjor és que es va riure del mallorquinistes i dels mallorquins.
Aquesta societat nostra, maltractada per la corrupció, amb greus problemes socials i un Govern que ataca reiteradament la nostra llengua, no es mereix que els representants del Mallorca també siguin una rialla. Serra Ferrer fa el ridícul, es riu dels mallorquinistes i dels mallorquins i entenc que no s'adona del mal que fa al club que encara assegura que estima.
Serra és un bon entrenador, però no està capacitat per dirigir la Societat Anònima Esportiva. El pobler, en un gest de dignitat i responsabilitat, hauria de demostrar que no s'ha begut l'enteniment i abandonar. Avui, la seva presència perjudica el Mallorca. I als mallorquinistes. I als mallorquins.