O el que és el mateix: Olé mis güevos!. Quan algun polític del PP és preguntat què n'opina, dels atropells a la nostra llengua, com és el cas de suprimir el requisit de saber català a l'administració o fer una escola cada vegada més castellanitzada, responen amb un sol cantet: ho dúiem al programa electoral. Però no tots responen de la mateixa manera: uns solen dir-ho com una jaculatòria, quasi aclucant els ulls; mentre que altres ho diuen traient pit i estufats com un paó. Uns ho diuen perquè ho mana el guió, els altres ho fan vanagloriant-se.
Per una banda tenen raó. Alguna cosa d'aquestes es deia al programa electoral. Però aquí hi ha una pregunta subjacent: només deia això el programa electoral? El seu compromís només s'estenia a les qüestions lingüístiques? No deien que tenien solucions? Que tenien totes les solucions? No deien que no apujarien els impostos? No deien que no en crearien de nous? No deien que no retallarien en sanitat i en educació? No deien que acabarien amb l'atur? Per què en uns casos el que diu el programa electoral és norma i dogma i en altres, en canvi, és paper banyat? Com li fan entendre a un aturat que el que realment prioritari és aprovar el TIL mentre que fer polítiques que generin llocs de feina és secundari?
Per altra banda estic segur que el PP deu tenir analistes i assessors. I si tenen dos dits de front deuen tenir ben clar que si varen tenir una diferència tan grossa de diputats no va ser ni per l'increment de vots - no els va votar massa més gent que els que els havien votat quan perdien les eleccions o quan les guanyaven justet-, ni tampoc perquè el programa digués que s'havia d'actuar contra la llengua catalana. I que segurament, si haguessin fet un programa només amb actuacions lingüístiques i només a aquestes qüestions haguessin dedicat la campanya no haurien tengut el nombre de vots que varen arreplegar.
També deuen saber els assessor del PP, no cal haver estudiat molta sociologia, que l'adscripció política és en la majoria de casos visceral, més que no racional. I per tant, ja poden cantar programes, mítings, soflames i proclames. La visceralitat del vot mana. Com en les filiacions futbolístiques. Ningú no ha deixat de ser del Madrid pel fet que Mourinho els hagi fet empegueir més de dues vegades, ni ningú deixa de ser del Barça perquè trobi que en Rossell és un impresentable. Fins i tot en les relacions d'amistat o de parella s'hi troben tares i xacres però que solen ser indulgenciades perquè hi ha altres raons més supremes que deixen les desavinences en segon termini.
Quan la consellera diu que pren tals mesures en ensenyament, com és el TIL, perquè està legitimada per les urnes i ho deia el programa electoral, sembla que pronuncii un encanteri que farà perdurable el seu mandat. Sí, ho deia el seu programa electoral, però no vol dir que això agradi a tots els votants del PP i que tots els que els han votat els renovaran la confiança. Ni que aquesta legitimitat sigui eterna.
És clar que també poden dir que si no compleixen les altres promeses era per culpa del pacte. De dir, poden dir el que vulguin. Una altra cosa és que ho puguin demostrar amb evidències. Quina evidència té el president quan diu que la culpa del fracàs escolar és de la immersió? Tots els alumnes que fracassen i només els que fracassen han fet immersió lingüística? Si no tenen dades a la mà que ho documentin, callin per favor. Si no són honestos, com a mínim intentin ser responsables. Els feixistes espanyols, és a dir els franquistes, donaven sempre la culpa a l'exterior: a la pèrfida Albió, al complot judeo-masònic, al or de Moscou. Ara també n'hi ha que cerquen enemics a l'exterior: el pacte, els socialistes, la immersió. Talment com els feixistes/franquistes. I és que els tests s'assemblen a les olles.