El marratxiner està patint una revolta de docents, pares, alumnes i partits progressistes per l'obsessió en imposar el seu decret de trilingüisme. Fa el capet endavant a mesura que paga una despesa enorme pel seu voluntarisme divorciat de la realitat i convertit en un caprici explosiu. Tot li surt tort. Va donar la passa contra el català perquè es pensava que així trobaria el suport incondicional del PP de Madrid. Però al 'Paseo de la Castellana' li han pres el pèl. L'esperonen contra la llengua mentre el forçaven a fer una política d'austeritat draconiana que ha ofegat la societat balear, a la qual ha sotmès a un patiment mai no vist des de la postguerra. En paral·lel, Catalunya ha plantat cara a Madrid i ha aconseguit que Rajoy acoti el cap i accepti negociar amb Mas un millor finançament per al Principat. Dins el procés sobiranista català la llengua ha estat un element cabdal d'autodefensa que aviat es pot convertir en molts més recursos econòmics per a la Generalitat. Mentre, Bauzá s'ha dedicat a castigar i torpedejar la principal eina d'autodefensa balear, la seva més fonamental senya d'identitat. I ara, fet un manat de contradiccions se'n va a Madrid a plorar perquè considera una injustícia que els catalans es puguin beneficiar de l'austeritat imposada a les comunitats comandades pel PP, començant per la seva. La situació de Bauzá és esquizofrènica. Talla les ales al seu propi poble i després veu com els beneficiats són els que mantenen ben forta i vigorosa la musculatura pròpia.
Qui va contra el seu propi poble, que no esperi res dels que l'espolien. Bauzá és per a ells un beneit útil que ha fet arrossegar la dignitat balear. Ha perdut el respecte de per totes de les bandes. Just l'estima un grapat d'ultres residents a Mallorca. Però amb aquesta tropa de fanàtics és impossible construir el futur. Bauzá hauria de recordar Churchill: "Els pobles que lluiten tard o d'hora aconegueixen ser respectats. Els pobles que s'agenollen estan condemnats a desaparèixer".