Els mallorquins i la independència (II)

És ben clar que rompre la dependència de Madrid ens significaria un gran benefici, però això no vol dir que Catalunya ens hagi de fer lloc en el seu tren. Si un professor dibuixa a la pissarra un segment a el doble de llarg que un altre segment b, també és ben clar que a és més llarg que b. Però si el professor es posa d’acord amb tota la classe per defensar davant el primer alumne nou que entri que b és el llarg, resulta que, passada la sorpresa de l’alumne no avisat, aquest acabarà cedint a la pressió de la classe en un 80% dels casos. El professor Lluís Garcia Sevilla, que és qui m’explicà per primera vegada aquest conegudíssim experiment, em feia notar que, davant la presa de posició dels mitjans de comunicació i del discurs polític dominant (favorable als grans partits espanyols), només un 20% de mallorquins votaven PSM o UM, tot i saber que allà on els partits nacionalistes o regionalistes tenen bons resultats hi ha un millor finançament.

En el cas de la condemna a Munar també han estat una claríssima i contundent majoria aquells que s’han apuntat a una crítica rabiosa i sense matisos de la seva persona. I és igualment clar que, de Joanot Colom ençà, passant pels benemèrits contrabandistes (que salvaren moltes vides amb la seva penicilina), la justícia sempre ha tractat de delinqüents aquells que trans gredien les lleis que Espanya feia a favor seu i en contra nostra.

Espanya va trobar just que l’IVA servís per igual per finançar les autonomies i el govern central, i, d’aquesta manera, del 16% de l’impost, en quedava un 8% aquí i se n’anava un altre 8% allà. Però quan el pujaren al 21% seguí quedant aquí un 8% i començà a anar-se’n un 13%. Sabeu els milers d’euros que, sense cap justificació, Espanya se’n du, a més del que ja se’n duia, i no en torna cap? Espanya té, en això, una doble sort: no necessita delinquir perquè té el recurs de fer un decret, i, a més no li protesta gairebé ningú. Quin tip de riure es deuen fer els espanyols quan veuen com, benastres que som, ens acarnissam amb na Munar quan és Hisenda qui se’n du el duro gros! Per paga n’hi ha que planegen la independència sense tenir en compte res d’això! Ara per ara, estam a la part prima del 20-80 de l’experiment. Però la independència de Catalunya pot fer canviar ràpidament la situació. Aleshores serà el moment de posar en marxa tants de comitès o assemblees com vulgueu. Ara és inútil i destorba.

Tornem al principi: no basta l’evidència (ni en els segments, ni en la independència) per aconseguir l’acceptació d’un fet.