És increïble la manca de coherència d’aquesta gent. La hipocresia els vessa pels quatre costats. Això és el primer que m’ha vengut al cap avui matí quan he llegit que el Consell de Mallorca vol atorgar la medalla d’or al fotògraf recentment finit Antoni Catany.
En Toni ja fa una partida d’anys que havia donat ca seva per fer-hi una fundació dedicada a la fotografia. De paraula comptava amb el suport de l’Ajuntament de Llucmajor i del Consell, però a la pràctica aquestes institucions no han arribat a fer-hi res. En Toni havia insistit diverses vegades perquè la posassin en marxa, però tot havien estat excuses de mal pagador un pic i un altre. Ara que en Toni s’ha mort sense poder veure el seu somni fet realitat, ara es destapen amb això de la medalla d’or. Quina vergonya!
Tanmateix, no em ve de nou. La història del Partit Popular és plena de casos com aquest. Alaben públicament els grans homenots de la cultura, mentre no fan res per seguir-ne el seu mestratge. Mirau sinó, per posar un sol exemple, la celebració de l’any Alcover. Tot un any i un bon pressupost dedicat a recordar i difondre el llegat d’aquest gran savi, mentre la seva actuació política es passava pel forro tot allò que ens va ensenyar Mossèn Antoni Maria sobre l’amor, la protecció i la promoció del nostre idioma. Els mateixos dies que organitzaven actes arreu de Mallorca per recordar-lo, aprovaven la modificació de la llei de la Funció Pública per tal que el català deixàs de ser un requisit per accedir a la funció pública.
Haurien de ser més valents i defensar públicament allò que pensen. Si se’n refoten de la cultura i dels seus creadors, ho han de dir clarament. Que no passin pena, que no ens vendria de nou. Però, si no és així, ho haurien de demostrar amb qualque cosa més que una medalla d’or, una conferència o l’edició d’un llibre commemoratiu.
Una vegada vaig sentir a dir que la grandesa d’un poble es mesura en la forma que tracta els seus savis. Hi estic d’acord. I un país que només els té com una peça ornamental per exhibir els dies assenyalats, o fer-los un homenatge de tant en tant, mentre que n’ignora totalment els seus ensenyaments en el seu quefer diari, és un país molt, però molt petit.
Hipocresia