Si una cosa ha aconseguit José Ramón Bauzá des que presideix el Govern de les Illes Balears és no provocar indiferència ni als membres del Partit Popular, ni a l’oposició. I és que d'ençà que governa, Bauzá ha portat a terme una estratègia de radicalització de la política balear dirigida en dos flancs: per una banda, la implementació contundent de les polítiques públiques i per una altra, l’escorament ideològic del Partit Popular de les Illes Balears cap a posicions més extremes.
Així, la forma política contundent d’actuar de José Ramón Bauzá es tradueix a la pràctica en fets com la nul·la negociació amb aquells sectors que considera adversaris, malgrat tinguin un ampli suport social, o en la utilització abusiva de fórmules legislatives de govern de caire excepcional com els decrets llei, els quals atorguen a l’executiu el poder legislatiu i que estan pensats per afrontar situacions d’emergència. Aquest fet no és anecdòtic si tenim en compte que Bauzá, malgrat que compta amb la majoria absoluta al Parlament, lidera l’executiu balear que més ha utilitzat aquesta fórmula jurídica. Poca broma.
De forma paral·lela i simultània a aquesta contundència en l’aspecte formal, Bauzá ha provocat un sever gir ideològic del Partit Popular de les Illes Balears. Aquesta reorientació de la dreta balear, basada en aspectes socials, de llibertats i identitaris, s’ha concretat en aspectes com el qüestionament de l’escola pública, la pretensió de regular fins l’extrem la llibertat d’expressió (ex. Llei de símbols), o el trencament del consens lingüístic del qual el Partit Popular havia format part fins al moment.
Amb aquesta reorientació, Bauzá sembla dilapidar l’herència política rebuda del Partit Popular de les Illes Balears, el qual, tot i que no es podia classificar com “catch-all party”, és a dir, com partit on conviuen diferents ideologies, sí que es podia qualificar com a partit que tenia certa voluntat d’ocupar la centralitat política en la societat balear. Un exemple d’això seria la política lingüística portada a terme pels diferents executius populars balears, la qual malgrat ser més reactiva que proactiva, i que molts han qualificat com a “laisser faire” i que a la llarga esdevé letal, va possibilitar una certa normalització del català en àmbits com l’administració pública o el món educatiu.
I és que hi ha qui diu que Bauzá pretén “valencianitzar” la política balear, i que, per aconseguir-ho, ha incorporat al discurs del Partit Popular de les Illes Balears un dels elements centrals del corpus teòric de la dreta valenciana: l’atac frontal a la llengua pròpia. D’aquesta manera, si analitzam els dos anys i mig de mandat de Bauzá, observam que l’executiu ha duit a terme diferents accions que afecten la situació del català a les Balears. Així, en termes generals, mentre des del Govern es legitima organitzacions minoritàries radicals com el “Circulo Balear” o el “Grup d’Acció Balear” que promouen el secessionisme lingüístic, es menysté el paper consultiu en matèria de llengua catalana de la Universitat de les Illes Balears. Per altra banda, aquesta política de marginació de la llengua s’ha concretat en l’aprovació de legislació i l’impuls de polítiques públiques que rebaixen l’estatus del català. Les dues accions més destacades n’han estat la reforma de la Llei de Funció Pública, que posterga el català a llengua de segona, ja que deixa de ser requisit per accedir a certs àmbits de la funció pública o l’aprovació el Decret del tractament integrat de llengües (TIL) que amb l’excusa de la introducció de l’anglès a l’escola, a la pràctica comporta un augment de les classes en castellà en detriment del català.
Tot i que el futur de la política és imprevisible, no cal fer política-ficció per albirar que tant la manera contundent d’actuar de Bauzá, com la radicalització del seu discurs ideològic tindran conseqüències a mig i llarg termini (sempre i quan la carrera de Bauzá no quedi aturada per l’aprovació d’alguna sentència que mostri la incompatibilitat del seu càrrec polític amb la seva activitat farmacèutica). Caldrà veure doncs, si la gran mobilització popular al voltant del conflicte educatiu tindrà una traducció concreta a les urnes, però sobretot, caldrà veure com reacciona el Partit Popular, tant internament com en el seu entorn. I és que si es compleix la dita de què les eleccions no les guanya l’oposició sinó que les perd el Govern, factors com la sortida de batles del PP cap a noves formacions com el PI, el malestar públic d’algunes agrupacions del Partit Popular de la Part Forana o la desmobilització dels simpatitzants del PP, podrien laminar el suport cap al partit conservador i derivar en la consegüent pèrdua de la majoria absoluta al Parlament. Davant d’aquest escenari, hi ha molts analistes que es pregunten si el PP té un pla B a la majoria absoluta, és a dir, si està bastint qualque pont de diàleg amb altres partits en cas de què els necessiti en el futur. La resposta de la major part dels analistes és que no. Semblaria doncs, que Bauzá s’ho juga tot a una carta. A cara o creu.
Bauzá: a cara o creu