Hem vist com, en tan sols una setmana, l'immobilisme obstinat contra una hipotètica consulta democràtica a Catalunya ha davallat de to. Ja es parla de moviments de passadissos a les totes. Com així, ni que sigui d'amagatotis, ara es mouen i reclamen el diàleg que han negat sempre? L'Espanya jacobina de la caverna ha topat amb una combinació d'acords, internacionals i democràtics, que no li permetran enviar la cabra de la legió a mufar per les terres on viu la gent que prefereix les urnes a les armes; la que reclama poder decidir en llibertat i sense amenaces. ¡Qué mala suerte!
La sentència del 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va ser contundent: “Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat del ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.” Clar i català!
Espanya confiava que aquella sentència era declarativa i sense aplicació pràctica, però ja ha provocat els primers efectes. El passat dilluns, 28 d'octubre, marca l'inici de l'adhesió de Kossove a la Unió Europea, vetada per Espanya (pensant, evidentment, en Catalunya). La sentència ha generat el precedent de negociar directament entre la UE i l'estat sol·licitant. Joost Korte, director d'ampliació comunitària, ha iniciat, a Pristina, les converses i ha fixat la primavera de 2014 per a tancar l'acord. D'entrada, s'establirà una àrea de lliure intercanvi comercial entre Kossove i la Unió Europea. Stefan Fuele, comissari d'ampliació comunitària, ha aclarit que la nova via fa que, des d'ara, la negociació sigui europea. Així, en el cas d'aplicar-se a Catalunya, l'estat espanyol romandrà al marge, perquè l'acord final serà signat només per la Unió Europea, com a entitat legal, cosa que ja permetia el Tractat de Lisboa de 2007, però que no s'havia fet mai fins ara. En el cas concret de Kossove, els estats que encara no hagin reconegut la seva sobirania no estaran obligats a fer-ho, però tampoc podran vetar l'acord ni impedir que entri en vigor.
Aquesta nova via marca un abans i un després. Fins ara, les negociacions d'adhesió havien de ser ratificades pels estats membres i, a nivell pràctic, permetia vedar una incorporació nova. Espanya, naturalment, s'ha oposat al canvi de mètode i a aquesta nova via, però els tribunals europeus no són com el seu constitucional. Ho hem vist fa poques setmanes i ho tornarem a veure, perquè això serà un desfer calça. La caminada cap a la llibertat serà molt més lleugera. Ells, en canvi, hauran de cercar altres sponsors per sucar.