Hi ha moments a la vida que impacten fort i et fan replantejar el sentit de les coses. Fa més d’un any vaig assistir amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca a un desnonament d’una mare i el seu fill que no podien fer front al pagament del lloguer. Na Graciela era una dona d’una cinquantena d’anys, aturada de llarga durada i, especialment aquell dia, molt desorientada. El seu fill tenia una trentena d’anys i un nivell de dependència molt gran de la seva mare, a causa d’una greu i severa discapacitat. A més, a aquest jove la setmana següent al desnonament l’operaven d’un tumor al ronyó. Na Graciela, en clar estat de xoc, no assimilava que en dues hores venia un secretari dels jutjats a ordenar que canviassin el pany de ca seva, la qual cosa volia dir que tots els objectes personals i roba que hi quedassin a dins els perdria. Sort dels voluntaris de la PAH Mallorca que posaren mans a l’obra a fer capses i maletes i poder acompanyar a aquesta família en una situació cruel, injusta i miserable que va acabar amb aquestes dues persones fora de ca seva.
Quan posam cara i ulls a la crisi ens revé cruament la pregunta: com hem arribat a aquesta situació d’extrema degradació social? Evidentment, perquè hi ha un model neoliberal i anarcocapitalista que té unes prioritats que poc o res tenen a veure amb l’interès general i amb el benestar de la gent. També per la submissió de gran part de la classe política, que segueix alimentant aquesta estafa anomenada crisi i segueix mantenint els privilegis d’uns pocs pagats pel patiment de la majoria. Però especialment, perquè la política actual no incorpora un paràmetre que hauria de ser imprescindible a l’hora de prendre decisions col·lectivament: la felicitat. La immensa majoria de les accions polítiques dels darrers temps, sobretot les retallades, han tengut com a conseqüència la frustració de moltíssims projectes de vida. Cal que reivindiquem la política com la resposta als problemes de la gent. I aquesta forma de fer no és cara i no té per què incrementar el dèficit públic, simplement es tracta de prendre decisions col·lectivament des de la valentia i l’honestedat, de prioritzar les persones i de contribuir, en la part que ens toca, com a representants públics, que aquestes siguin més felices en el seu dia a dia. Sense fórmules màgiques, però també sense enganys, conjurant-nos per acabar amb l’estafa.
Antoni Noguera Ortega
Regidor de MÉS per Palma
Na Graciela i la felicitat