Els mallorquins, els balears i tots els catalanoparlants podem estar orgullosos de la plana heroica de la nostra Història que escriuen en aquests moments els nostres mestres i professors.
La manifestació més multitudinària de la nostra Història s'ha esdevingut enguany i ha estat entorn de la causa dels nostres docents. Va ser un espectacle de masses imponent, mai no vist, de desenes i desenes de milers de pares, mares, mestres, alumnes, ciutadans de tota edat i ideologia, associacions de pares de tot l'espectre ideològic, units tots en defensa de la causa dels nostres mestres.
Els docents, en el punt de mira de la ultradreta El governet ultradretà del Consolat, titella de la FAES de n'Aznar, té en el punt de mira tot el col·lectiu docent de les Illes Balears. La repressió del director Jaume March, com la dels directors menorquins, com la prohibició dictatorial de les nostres quatre barres històriques, com les amenaces de fer llistes negres de mestres amb criteri, com els alumnes forçats a estudiar en anglès sense preparació prèvia, com les amenaces als pares de prendre'ls la custòdia dels fills, en una paraula, la repressió de tota l'escola mallorquina i balear que presenciam a hores d'ara, no és més que l'acarnissament venjatiu dels talibans del fonamentalisme hispànic per haver perdut la batalla de la 'libre elección de lengua'. Aquell tir per la culata que se'n dugueren a les urnes escolars no els va permetre de segregar els alumnes segons la llengua. La represàlia per aquell ridícul és el TIL, són els expedients als directors, és la prohibició de les nostres quatre barres tradicionals, presents a les banderes insulars i a tantes de locals. Tot això són episodis de la mateixa operació repressiva d'aquesta minoria exaltada que s'ha fet madona del PP a les Balears i, de rebot, del Consolat.
L'ultradreta no pot sofrir que els mestres agafin la seva professió amb criteri, com una vocació de servei públic i de fidelitat al país, i no com un intercanvi comercial d'hores de presència del seu cos dins les aules a canvi d'una paga. No: Tot i la persecució implacable de què és víctima el col·lectiu dels docents, no s'acovarden i persisteixen amb fermesa la lluita per l'escola mallorquina, balear, pública, de qualitat, en català i arrelada a la nostra terra.
Més que funcionaris: 'civil servants' N'hi ha que es queixen que hi ha funcionaris 'qui dia passa any empeny', que no s'impliquen prou en la tasca que tenen assignada. No cal dir que, de personal així, tant n'hi ha a la funció pública com a l'empresa privada. Del do de la motivació professional, no en pot bravejar tothom. Però, a la vista dels fets, no podem retreure aquesta tara als nostres mestres i professors. Al contrari: ells són un exemple de professionalitat. En anglès, per dir 'funcionari' diuen 'civil servant'. Idò això demostren ser els nostres docents. Són un exemple d'implicació en la causa de la reconstrucció del nostre país des de l'escola. Són una mostra de defensa de l'escola pública, que ensenya lletra ben igual tant als nins de classe rica, com de classe mitjana, com de classe pobra, sense fer parts ni quarts. Són un model d'integració lingüística, social i cultural al país des de l'escola de tots els col·lectius immigrants a la nostra terra. I continuen fidels a aquesta missió avui, contra corrent, malgrat la persecució implacable de què són víctimes per part de la ultradreta, fet que els fa tot un exemple de coratge civil.
Tenim sort amb els nostres mestres. Però alerta: no els podem abandonar. Hi ha una feinada a fer. Els haurem de menester per reconstruir l'escola i, fins i tot, el país, totd'una que la minoria nacionalista exacerbada botirà del Consolat. Totes les formacions polítiques no franquistes que aspirin a governar les Illes Balears hauran de comptar amb els mestres a l'hora de refer l'escola mallorquina i balear i a l'hora de dissenyar la resistència davant les lleis que prepara el ministre neofranquista Wert, que cerquen tornar a l'adocrinament en el nacionalisme espanyol en lloc de conservar i de fomentar un ensenyament arrelat a la realitat de cada territori.
L'escola pròpia, paret mestra de la Pàtria Del pas que anam, caldrà tornar dissenyar un ensenyament alternatiu de la nostra Història i de la nostra cultura, com ja succeïa el temps de la dictadura amb els qui ens volíem alfabetitzar en la nostra llengua: havíem de recórrer a cursos fora de l'horari oficial i, de vegades, fora de les aules oficials.
El fonamentalisme hispànic té clar que el desmantellament de la nostra autonomia, o sigui, la destrucció del nostre país, passa per tres fases: Una, esbucar l'escola mallorquina i balear. Dues, ofegar financerament les institucions autònomes i perpetuar l'espoli fiscal. I tres, inutilitzar la llengua pròpia, oficial i històrica de les Illes Balears. Els qui volem reconstruir el país, per tant, també hem de tenir ben clares les tres passes a seguir: Una, reconstruir l'escola mallorquina i balear. Dues, aconseguir un Concert econòmic com el de Navarra i aturar l'espoli fiscal. I tres, reutilitzar la llengua pròpia, oficial i històrica de les Illes Balears.
Sense un cos docent motivat i respectat per la societat i per les institucions, no hi hauria en el futur prou ciutadans balears mínimament implicats amb la Pàtria. Seria impossible no tan sols l'escola pròpia sinó també la lluita pel control financer de la riquesa que generam i l'ús normal del nostre idioma. Els docents han perdut provisionalment el respecte de les institucions en aquest parèntesi negre de quatre anys. Però han guanyat per sempre el respecte i l'admiració de la societat. Mestres de les Illes Balears! Manteniu-vos ferms com una roca! Gràcies per tot quant feis! Sou l'orgull de la nostra terra!
Jordi Caldentey
Els docents escriuen una plana de la nostra Història