Amic lector,
He estat de viatge al cor d'Europa i mira com són les coses que m'ha vengut de gust enviar-te aquesta postal. Em diràs que som un romàntic i, potser amb més raó, un antiquat. Ara el que s'estilen són els selfies – se'n fan a totes hores i en tots els indrets, fins i tot en llocs tan poc 'selfiijables' com Son Espases, sí l'hospital, però deixem-ho ara- . Sí, s'estilen les 'narcisfotos' i jo, ai, las!, et corresponc en una missiva escrita. Ja sé que la llegeixes quan jo fa dies que he tornat, però això forma part del romanticisme de les postals. Sempre arriben quan el remitent és a casa. No et parlaré del meu viatge punt per punt. Ni tampoc dels paisatges ni dels vins que vàrem tastar. Ja saps allò que deim, tòpicament els mallorquins quan tornam a casa, com Mallorca no hi ha res... Sí que potser notis una certa passió pel nord enllà. Ja saps -Espriu ho va escriure- on la gent és noble, culta, rica, lliure, desvetlada i feliç. I cadascú és fill de la seva època.
El nostre periple va començar a Baden-Baden. Qüestió de logística de les companyies de baix cost. Tanmateix, més enllà de l'anècdota, allò que sobta quan poses peu a terres alemanyes – és la segona vegada que ho faig i em passa el mateix- és la quantitat de plaques solars que hi ha. No només a les empreses, sinó també a les cases particulars. I quan ho veus no pots fer altra cosa que fer-te'n creus. A Alemanya, que deuen tenir la meitat del sol que hi ha a Mallorca, la placa solar està molt estesa – el país europeu que més energia en produeix- mentre aquí ja ho pots veure, amic lector, el sol és seu. Sí, d'aquells mateixos que un dia varen proclamar, per boca de qui seria el seu fundador, allò tan conegut com el carrer és meu. Ara, no només volen el carrer, sinó que també s'han apoderat del sol. I volen apoderar-se també de les xarxes socials, com fan les dictadures de Xina o de Turquia. I si no se les acaben de fer seves a les totes, com a mínim persegueixen sempre els que piulen – no vol dir que els doni la raó als altres- del mateix bàndol. Els qui amenacen de mort a diputats de Compromís tenen cera del Corpus. I ara resulta que n'Estaràs diu que Espanya és l'Alemanya del sud. Ho hauria de demostrar. A no ser que volgués establir un paral·lelisme entre l'Amèrica del Nord i la del Sud. Que s'ho faci mirar i, quan sigui a Estrasburg, vagi a l'altra banda del Rin i ho comprovi.
I ja que hi és i ella s'ho pot permetre que vagi a passar una nit a qualsevol dels luxosos hotels de Baden-Baden, haurà de pagar una ecotaxa de 3,5 per nit. I encara que vulgui escatimar quan paga dels seus i vagi a un hotelet normal, dits de classe mitjana, també haurà de pagar la mateixa taxa. I no vaig veure cap rebuig per part dels hotelers. I ara ben bé no sabria dir on s'allotja a Estrasburg quan fa d'Eurodiputada, però els hotels de la ciutat fan pagar 1'10 € per persona i nit. I aquest impost està generalitzat a la majoria de països europeus. No sé com els esmussa tant l'ecotaxa si això suposaria una font d'ingressos considerable que podria repercutir en servicis als ciutadans d'aquestes illes.
També em va sobtar el transport. Per moure't per Estrasburg és molt fàcil i econòmic fer-ho en transport públic. A cada parada de tramvia hi ha una màquina expenedora de bitllets. No cal tenir cap targeta ciutadana, ni et demanen d'on ets ni què hi fas allà. Pots comprar bitllets per vint-i-quatre hores a un preu mòdic amb els quals pots agafar tantes vegades com vulguis qualsevol transport públic metropolità. O abonaments de tres dies... Fins i tot, pots arribar a la ciutat més propera Alemanya que està a l'altra banda del Rin. Just com aquí on viatjar en transport públic val un potosí.
Per avui, amic lector, res més. Vàrem tenir bon temps i també vàrem veure molta gent que es movia en bicicleta. Va ser un plaer.
Rafel Crespí i Ramis
Postal des d'Estrasburg