La realitat és ben clara: la sagnia que pateix Balears és escandalosa. L’informe de Comptes Públics Territorialitzats constata, de manera clara i evident, que el finançament és un càstig pels ciutadans de la comunitat. La balança fiscal negativa, només superada per Madrid, realment escarrufa si es compara amb les necessitats reals de l’arxipèlag. Cada any es perden 1.483 milions d’euros, fet que suposa que cada illenc paga 1.329 euros per mantenir serveis d’altres territoris. Amb aquestes dades, no és estrany pensar que l’Estat espanyol, més enllà de la premissa de la solidaritat, es comporta amb autèntic esperit colonial.
Ara bé, si el problema enquistat del finançament és escandalós, no ho és menys la inoperància demostrada pel Govern Bauzá. El president ha tornat a remarcar la ‘injustícia’ de l’actual model i la necessitat de corregir aquest desequilibri que ens converteix en ‘ciutadans de segona’. Però darrere la grandiloqüència i el to solemne, la realitat ens demostra que només hi ha paraules buides. Durant aquests tres anys, el president ha fet el doble joc amb Madrid, afirmant la prioritat de la reforma del finançament i, alhora, acotant el cap davant Rajoy i Montoro.
Si Bauzá hagués reclamat la millora de la balança fiscal amb la mateixa determinació i contundència que ha demostrat a l’hora d’aplicar retallades o mesures com el TIL, per ventura hauria aconseguit el triomf més gran de la seva legislatura. Amb tot, els ciutadans illencs són els que continuen patint la injustícia i el desconsol. Només la voluntat del conjunt les forces polítiques pot posar remei a aquest problema endèmic. Però, malauradament i amb probable seguretat, encara s’haurà d’esperar bastant de temps.
Paraules buides