Més enllà de les xifres, tothom té clar que la manifestació del 29-S, simultània a les quatre illes, va ser la mobilització al carrer més gran de la història de les Illes Balears. El que sí que va generar diferents lectures és el que això significava. Hi ha qui encara no ho ha entès, i així li va.
Per nosaltres va ser l'expressió visual més gran del suport a una vaga indefinida que representava un gran compromís personal per part dels docents que la dúiem endavant. Però aquell moment també va confirmar un altre fet que ja es sentia: la vaga laboral s'havia transformat en una vaga social.
D'altra banda, la manifestació del 29-S va demostrar que des de l'organització sense protagonismes, sense ganes d'acaparar i des del treball en comú es poden aconseguir les majors fites. En aquella marxa no hi hagué sigles a la convocatòria, ni banderes partidistes, ni personalitats significades a la pancarta o al micròfon. Aquell va ser un jorn de veritable mobilització unitària i popular que va demostrar que sí es poden fer les coses d'una altra manera i guanyant potència.
Un any després, cal tenir present aquella fita per recordar que quan ens llevam els complexes som capaços de moltes coses. Ara, hem de triar entre folkloritzar la imatge com a peça de museu o recuperar la seva memòria des de pràctiques avui i en el futur.
Iñaki Aicart
Assemblea de Docents