L'altre dia, a través de les xarxes, una amiga i exalumna anunciava que abandonava les Trails, ja ho saben: fer curses per la muntanya fins a nivells extrems i extenuants al meu veure. Per aquests mateixos conductes me n'he assabentat que ella no és l'única entre els meus ex deixebles que practiquen aquest esport que requereix una gran dosi d'esforç i capacitat de superació. Una de les curiositats del fet és que alguns, tampoc no cal generalitzar, no eren dels que més s'esforçaven davant els llibres i els quaderns. Deu ser un dels signes del temps novells realitzar gestes que mai hauries imaginat que faries. Però un dels principis que hem de servar els docents si no volem creure en la més inhumana depressió és pensar que els alumnes – com a subconjunt de l'espècie humana- potser amb la nostra ínfima participació tendran capacitat de superar-se, que hi germini una part, modesta i minúscula, de la llavor escampada.
El que em causa, en canvi, estupor és veure com certs personatges públics perseveren en el sobre esforç, extrem i alhora extenuant. per dur el debat – i fins i tot les idees- per les crestes nebuloses on se les campa ampla la més llefiscosa i pudenta mostra d'escatologia. Pensar que aquest és el nivell del nostre entorn fa alguna cosa més que empegueir. Em va sorprendre, per dir alguna cosa, l'esperonejada que entimà na Camacho al beatífic Duran. La sublim mis va criticar Duran perquè va demanar al TSJC que no admeti a tràmit la querella pel 9-N. I ho va fer invocant que s'ha de deixar treballar imparcialment la justícia. Em sembla bé i fins i tot raonable que la senyora Camacho escometi en Duran ara bé, fer-ho enarborant un principi que ella mateixa va violar – el de la separació de poders- el mateix 9-N, em sembla que és navegar amb esquitxades delectants dins la ignomínia més putrefacta. No havia afuat ella mateixa – a més de bravejar de tenir-hi bo- la fiscalia contra el procés català? Per què no va pensar en aquells moments d'emocions no contingudes amb la separació de poders?
Un altre que també ha fet un salt mortal damunt la cresta espinosa del trail escatològic ha estat l'incombustible José Maria Rodríguez – l'home fort del PP a la capital illenca-, l'home que és capaç d'aliar-se amb el dimoni que el va decapitar per tal d'assassinar, políticament, un més enemic. No hi ha com tenir un enemic comú perquè unes forces suposadament antagòniques convergeixin en uns interessos comuns. Misèries de la naturalesa humana! Això és el que els ha passat a en Rodríguez i a en Bauzá en el primer acte de la legislatura enemics i ara ben amics. Tots dos odien la mateixa persona, n'Isern, un perquè l'actual batle de Palma ha tret uns pedaços bruts al primer, l'altre perquè la seva perxa petulant i el seu ego no ha pogut competir amb la primera vara municipal. Així de senzill. El que ha sorprès, ho he dit suara, ha estat el salt mortal de José Maria Rodríguez. Aquest, quan ha sabut que n'Isern vol dur a la fiscalia algunes actuacions d'Emaya, l'empresa pública de Palma destinada a l'aigua i al clavegueram, actuacions que podrien succionar per un conducte no volgut a un dels responsables de l'acte sotmès a inspecció ocular de la fiscalia i que aquest responsable presumpte era ell mateix, s'ha afanyat a dir que Isern hauria de tractar igual les actuacions de l'anterior consistori governat per la socialista Aina Calvo. Rodríguez s'ha queixat amargament que Isern no ha destapat tota la corrupció. En fer aquestes declaracions dóna per suposat i per bo que els papers que Isern ha mostrat a la fiscalia no varen ser degudament succionats per la fallida i ruïnosa recollida pneumàtica que es va instal·lar al casc antic de Palma sinó que poden contenir veritats amargues per a l'alacantí. Un sistema, com saben tots, ara sols no serveix per modelar-hi una estàtua d'aquelles amb les quals tant agrada els turistes retratar-se. Rodríguez ha estat com aquells alumnes que el mestre agafa parlant i, davant, l'evidència dels fets no ha estat capaç de dir que ell era innocent sinó que s'ha defensat dient que el veïnat també parlava i el mestre no li havia dit res. Quin serà l'escenari de la pròxima Trail?
Rafel Crespí i Ramis