A Palma hi ha bancs que maltracten de manera especial els ciutadans, molts dels quals pateixen el cruel procés de perdre ca seva. Casualment això ho fan sobretot dues entitats financeres que han estat rescatades pels ciutadans amb quantitats multimilionàries. Quina ha estat la resposta d'aquests bancs després del rescat? Fer passar un autèntic calvari a centenars de famílies, incomplir sistemàticament la llei (Codi de Bones Pràctiques) i allargar el procés burocràtic per esgotar les víctimes físicament i psicològicament. L'objectiu és que defalleixin i renunciïn als seus drets més bàsics.
Aquestes entitats són Bankia i BMN (antiga "Sa Nostra"). El cas de Bankia és conegut per tots. Resultat de la suma de les caixes arruïnades pel Partit Popular a Madrid i a València, ha estat el cas que ha deixat més clara la corrupció financera i el concepte de porta giratòria dels polítics que acaben en espais de poder econòmic privats. El saqueig de les Targetes Black i la presidència de Rodrigo Rato són només exemples d'una de les pitjors estafes de la crisi a l'estat espanyol, una estafa que ha acabat amb un rescat.
BMN és un altre cas digne d'estudi. "Sa Nostra" ja no és nostra. Assistim a la desaparició de la nostra caixa de tota la vida. Cal recordar que tota aquesta metamorfosi la comença la seva anterior cúpula directiva amb l'especulació immobiliària, que es va traduir en crèdits milionaris al rei del ciment, Vicenç Grande. Actualment, Sa Nostra és una mínima expressió difuminada en un BMN amb uns directius i unes directrius sense escrúpols amb el drama dels desnonaments. Hem de lamentar especialment el maltractament que pateixen els treballadors, víctima d'un ERO absolutament miserable. Com sempre, han pagat justs per pecadors.
I la setmana passada ens topàrem amb la negativa dels bancs a cedir habitatges de lloguer social a l'Ajuntament de Palma per a les persones que n'han de menester perquè han perdut ca seva. El NO va ser l'únic resultat de la reunió. Ni una mica de vergonya, ni un mínim de respecte envers els ciutadans que han pagat els luxes i les pensions milionàries dels banquers. I el Partit Popular del senyor Isern, convertit en portaveu de les entitats bancàries, anunciava als habitants de Palma que s'havien de resignar davant la manca de pisos. Curiós argument que contrasta amb l'increment del 45% de les execucions hipotecàries durant el tercer trimestre d'enguany.
La clau de tot plegat és la connivència del Partit Popular amb les malifetes d'aquestes dues entitats i amb el procés neoliberal que ha provocat la transformació de les caixes en bancs. No oblidem que la història de Bankia té noms i llinatges: Esperanza Aguirre, Francisco Camps, Miguel Blesa o Rodrigo Rato, entre d'altres. Són el Partit Popular pur i dur. I BMN? El seu Consell d'Administració ha nomenat a dit "independents" com Álvaro Middelmann, no cal dir res més. En aquest escenari és impossible que Cort mantengui una actitud d'exigència davant els bancs, ja que el Partit Popular i aquestes entitats comparteixen el mateix ADN i els mateixos militants.
De moment, la banca ha guanyat la partida. Però en sis mesos a Palma les regles del joc canviaran de manera contundent. Caurà l'actual règim polític, antic i corcat, i donarà pas a un autèntic govern de la gent que defensarà per damunt de tot als autèntics accionistes de la ciutat: els seus ciutadans.
Antoni Noguera Ortega
Regidor de l'Ajuntament de Palma
A Palma, la pitjor banca guanya amb el PP