La gent que em coneix —o que m’hagi llegit— sap que m’agrada trobar connexions entre Irlanda i Mallorca o Irlanda i els Països Catalans en general. Per estrenar aquesta nova etapa de col·laboració amb el dBalears, gràcies a l’amable invitació dels gestors d’Ona Mediterrània, he trobat adient, tot coincidint amb la proximitat de Sant Patrici, de comentar-ne una.
Malgrat que el DIEC2 ofereix aquesta definició de la paraula ‘whisky’ [angl.]: «Aiguardent obtingut per destil·lació de cereals, generalment ordi, civada o sègol, originari d’Escòcia», la beguda en qüestó és d’origen irlandès, hi és documentada des de 1405, i el nom és d’origen gaèlic. Uisce beatha, traducció del llatí aqua vitae, és el nom donat pels monjos irlandesos de l’Edat Mitjana a l’alcohol destil·lat que avui en dia es coneix en anglès d’Irlanda, o hiberno-anglès, com whiskey, escrit amb ‘e’.
La versió escocesa és més coneguda perquè, actualment, hi tenen més de cent destil·leries mentre que, a Irlanda, en queden menys de deu, inclosa la que ostenta la llicència més antiga del món, de 1608. A diferència de l’escocès, que es destil·la dues vegades, el whiskey irlandès se sotmet a triple destil·lació, normalment a partir d’un únic cereal, ordi. El procés d’envelliment final es realitza en bótes que prèviament han contingut vi, com ara madeira, sauternes, oporto o, sobretot, xerès.
Però, recentment, dues destil·leries irlandeses han descobert un bon vi felanitxer i comercialitzen whiskey amb envelliment final en bótes d’Ànima Negra. La producció és molt reduïda i té un preu tan elevat que he de reconèixer que encara no l’he tastat. Sláinte!