Per al poder penal de l’Estat no tots els ciutadans són persones, sinó que existeixen “les persones i els enemics”. Aquesta concepció antidemocràtica del dret, fa temps que s’està instaurant com una tendència del dret penal en el nostre Estat. Cal recordar que vivim a un Estat que s’autoproclama com un Estat de dret i democràtic, regit per una Constitució que en principi garanteix el cumpliment dels drets fonamentals.
Els grans mitjans de comunicació, la majoria en mans de la classe dominant, intenen crear l’estat d’opinió de que no existeix tal vulneració dels Drets Humans a l’Estat espanyol. Mediàticament, ens vénen els casos de tortura per part de l’Estat, com a fets aïllats i perseguits, tot i així, ens els darrers 10 anys 6.621 persones han denunciat maltractament i tortura a l’Estat espanyol, on molt poques d’aquestes denuncies han acabat amb una condemna cap als seus responsables directes, i cap condemna cap als seus responsables polítics que les emparen i les silencien. Són moltes les organitzacions i institucions, com Amnistia Internacional, la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o el propi Tribunal Europeu de Drets Humans, que han ratificat que a l’Estat espanyol es tortura de forma sistemàtica.
Per una altra banda, fa pocs dies coneixíem la sentència del Tribunal Suprem on condemnava a 3 anys de presó, a 8 persones que varen participar d’una acció de protesta a defora del Parlament de Catalunya. Alguns dels fets relatats a la sentència són: “Angela Bergillos Alguacil siguió en algún momento a López Tena con los brazos en alto, moviendo las manos, coreando consignas de la manifestación”, “Jordi Raymond Parra, al tiempo que desplegaba una pancarta para exhibir una leyenda, pedía que no dejaran pasar a dos parlamentarios”, “recriminaron las políticas de recortes de gasto y dijeron a un parlamentario que no los representaba”. Aquests només són alguns dels fets pel qual el Tribunal Suprem ha condemnat a aquestes vuit persones a 3 anys de presó. Persones, que són tractades com a enemics, amb la doctrina del dret penal d’exepció. Persones que no se’ls condemna per allò que han fet, sinó per allò que pensen, és a dir pel potencial perill de desastabilitzar un sistema criminal, que ens condemna a la misèria. La tortura, la persecució ideològica i la vulneració de drets fonamentals, són pràctiques sistemàtiques a l’Estat espanyol, tapades per una capa superficial que ells l’anomenen democràcia, una paraula que els hi ve grossa, i que tard o d’hora acabarà per destapar-se les veritables estructures d’un poder feixista que tan sols cerca atemorir a la població, per poder perpetuar el seu sistema injust i devastador. El que cal, és seguir treballant per la justícia, malgrat això signifiqui anar en contra del que diu el dret, i les seves institucions.