Quan em vaig fer independentista, ara fa uns trenta anys, molta gent em deia que la tendència mundial era a unificar, no a “dividir”. Des d'aleshores ençà, s'han produït una trentena de processos d'independència, que han culminat amb l'aparició d'una trentena de nous estats.
He seguit amb passió, interès i deteniment cada un d'aquests processos i puc dir que no n'hi ha hagut cap que s'hagi dilatat tant entre la consolidació d'una majoria social favorable a la independència i el naixement del nou estat, com ho fa el procés català.
Hi podem cercar explicacions i excuses, podem entretenir-nos en fulls de ruta i en el disseny i creació d'estructures d'Estat... Però reconeguem que, com a mínim en part, allò que alenteix el procés és la por. Sincerament pens que hi ha por entre les persones que són al capdavant del procés. Una por ben justificada, d'altra banda. No de bades ens enfrontam a un dels tres o quatre estats -l'espanyol- més criminals de la Història de la Humanitat.
Al final, la independència l'haurà de fer la gent. El Poble. La ciutadania.
Catalunya serà independent.