El dia 17 de juliol de 1994 vaig trepitjar per primera vegada la redacció del Diario Baleares, al Palau de la Premsa. Tenia 18 anys. Vaig ser un dels privilegiats col·laboradors que va viure la transició de cap al Diari de Balears, en aquella redacció on ens feien classes de català cada matí abans de començar la nostra tasca en perfecte castellà fins al 30 d’abril de 1996. El dia 1 de maig va néixer aquesta capçalera, que ha estat el referent del periodisme diari en català a les nostres Illes.
Ara en queda poc d’aquella redacció i de cada vegada en quedam menys dels qui hi anaren passant, i és inevitable tenir un record per a en Biel Genovard, el darrer usuari de màquina d’escriure a la redacció que ja molt gran encara escrivia el seu Balón insular i amb qui tant ens vam divertir; o els malaguanyats Magdalena Soler i Carles Canals, així com en Bartomeu Picornell, que ens acaba de deixar. Tres periodistes sensacionals que ens han deixat massa joves.
La crisi econòmica, la diàspora habitual en els mitjans, la vida en definitiva, va dispersar aquella redacció modèlica on cada dia es podia aprendre una o altra lliçó: rigor, seriositat, feina ben feta, companyerisme, amistat, honestedat, compromís. El 16 de setembre de 2005 vaig abandonar físicament la redacció, tot i que hi vaig continuar col·laborant fins que el diari va deixar de sortir en paper i ho hem continuat fent a través de la revista Bearn en la versió digital del rotatiu.
Per tant, en aquesta nova singladura de la capçalera és un honor i un privilegi poder tornar a tenir una tribuna en un mitjà imprescindible per entendre aquest país nostre. Intentarem estar a l’alçada dels companys que cada dia fan possible aquest petit miracle: que els ciutadans de les illes estiguin més formats i més informats i en la nostra llengua. És un goig poder tornar a casa.