Hem guanyat. Estam tan acostumats a perdre que ens ha sorprès a nosaltres mateixos, això de guanyar, i diumenge, no sabíem ben bé com celebrar-ho; a Bunyola com a mínim, no havíem preparat res. Potser així va ser millor, potser, més espontani, més natural: gent ballant, cantant, abraçant-se, brindant, aplaudint i botant d’alegria. Gent fent un alè.
Hem guanyat, i no em referesc als partits que electoralment ho han fet, especialment Més i Podem, i totes les candidatures municipals que hi estan més i manco vinculades, que han estat, en definitiva, elements catalitzadors d’una victòria que s’ha construït durant quatre anys al carrer i entre la societat civil organitzada i els moviments socials. Hem guanyat perquè hem estat capaços, entre tots, de disputar el monopoli del relat i la propaganda al PP i a la seva xarxa mafiosa d’associacions de veïnats i de randeres. Hem guanyat perquè hem après a crear relats, pràctiques i estructures alternatives, resistents com mai al seus atacs i la seva manipulació. Mentres ells regalaven frit i porcella, nosaltres repartíem sopes, que no és més que pa sec i verdures bollides, menjar de pobre: i així i tot hem guanyat.
Hem guanyat a la Federació Hotelera de Mallorca i al seu discurs de la por. Hem guanyat a la CAEB i a la Banca March. Hem guanyat a la família Escarrer i als Fluxàs i als Riu. Hem guanyat a Marratxí i a Bunyola, dues victòries a dos municipis que tenen el seu punt de justícia poètica. Hem guanyat a Ciutadella, la ciutat de sa Moma i n’Antoni Camps; hem guanyat a Maó, que tornarà a tenir un sol nom, el que sap tothom. I hem guanyat a Palma.
Hem guanyat al carrer, durant quatre anys. Hem guanyat a les escoles i instituts, a les APIMA’s, als claustres de professors. Hem guanyat malgrat la repressió. Hem guanyat tot i els seus expedients, sancions, suspensions, detencions, a les multes, els judicis, les nits passades als quarters de la policia. Hem guanyat a la seva violència i a la seva mediocritat; hem guanyat a IB3, a les Seguís, Arizas i Pericays, als Círculos i Jaumestercers. Hem guanyat als gonelles sobremediatitzats, hem guanyat a lo seu, que no era gaire.
Hem guanyat a les seves retallades, al seu racisme, a la seva xenofòbia, al seu odi com a única ideologia: odi al pobre, odi al diferent, odi al que no fos espanyolíssim. Hem guanyat als seus insults, a les seves burles, al seu menyspreu. Hem guanyat al dolor causat, a la seva indiferència, a la seva prepotència.
Hem guanyat al seu centralisme, al seu espanyolisme. Hem guanyat a la seva curtor, a les seves fòbies i obsessions.
Hem guanyat al seu poder omnipotent, i ara no són més que uns titelles, uns fracassats, uns perdedors barallats entre ells.
Hem guanyat: celebrem-ho!
I més important: ara que sabem guanyar, seguim guanyat i procurem no tornar a perdre!