N’he fet esment més d’una vegada, jo, en aquestes mateixes pàgines, quan encara eren de paper. Però ara és el batle de Dublín qui n’ha fet, tot donant suport al procés cap a la independència de Catalunya i al caràcter plebiscitari de les eleccions previstes per al proper 27 de setembre. Em referesc a les eleccions britàniques de 1918 i a l’establiment posterior del Dáil, com a parlament independent d’Irlanda.
Segons la nota oficial, durant la recent visita a Dublín d’una delegació del Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya) per homenatjar Charles Stewart Parnell i James Connolly, líders de l’Aixecament de Pasqua (1916), el batle de la capital d’Irlanda, Christy Burke, va expressar la seva convicció que «la democràcia prevaldrà» i que «el vostre dia també arribarà», clucada d’ull a l’eslògan en gaèlic del republicanisme irlandès, Tiocfaidh ár lá [Arribarà el nostre dia], en referència al dia que Irlanda es reunificarà i s’alliberarà sencera de la corona britànica. I va dir: «Espero que el vostre país pugui tirar endavant com ho va fer Irlanda, que va fer servir precisament el recurs d’unes plebiscitàries, en les eleccions britàniques del 1918, com a via de secessió».
Lluny de la meva intenció esmenar-li la plana al batle de Dublín però cal matisar la referència a les eleccions de 1918, atès que no eren eleccions ‘autonòmiques’ com ho seran les eleccions que convocarà Artur Mas per al 27S. Eren eleccions generals —com les que ha de convocar Mariano Rajoy abans que acabi l’any— per elegir els representants anglesos, gal·lesos, escocesos i irlandesos al parlament britànic de Westminister. Dels 707 escons en total, a Irlanda n’hi corresponien 105 i tot l’electorat sabia que Sinn Féin s’hi presentava amb la intenció de no ocupar-hi els escons obtinguts. En va treure 73, d’escons, i els va fer servir per establir el parlament independent a Dublín. La majoria dels setanta-tres diputats havia participat a l’Aixecament de Pasqua. Trenta-quatre diputats electes no varen poder assistir a la sessió inaugural, trenta-tres perquè eren a la presó i un perquè ja hi havia mort. Va ser la darrera vegada que tota Irlanda va participar en eleccions britàniques.
Potser enguany serà la darrera vegada que els catalans del Principat participaran en eleccions espanyoles. Als altres, catalans i irlandesos de terra xapada, també arribarà el nostre dia. Les urnes fan meravelles.