Des de petits ens ensenyen que a la vida s'ha d'elegir, i de vegades ens trobam davant situacions en les quals ens veim obligats a triar entre dues opcions que no ens agraden. Sense cap tipus de dubte, Arrelam es troba en aquesta situació. La lògica i les urnes ens diuen que aquells que duen governant junts durant 20 anys ho podrien seguir fent els pròxims quatre anys, amb les mateixes polítiques, amb el mateix tarannà. Però no és així.
Pocs mesos abans de les eleccions i a causa de desavinences personals, dos dels principals dirigents del PP selvatgí passaven a encapçalar la llista del PI. El diumenge 24 aquests dos partits sumaren el 70% dels vots emesos, la qual cosa indica que a Selva no s'ha produït cap canvi a nivell ideològic (el municipi segueix sent igual de conservador que el 2011). A tres dies del ple d'investidura i a causa de la impossibilitat de la dreta per pactar ens trobam davant dos possibles governs en minoria: Un del PP amb 4 regidors i el 37% del suport i un del PI juntament amb Esquerres pel Poble que suma 5 regidors i el 45% dels vots.
Ens agradi o no, els dos regidors d'Arrelam elegiran per acció o per omissió quin d'aquests dos panorames tendrà el poder de l'Ajuntament durant els pròxims quatre anys. Ara bé, donant per suposat que cap dels dos suposarà un canvi real en la manera de fer política del consistori, per què elegir PP? Per què permetre l'alegria d'aquells que han fet la vida impossible aquest país durant la passada legislatura? Arrelam n'és conscient que ha d'elegir i per això va fer una assemblea oberta. Si de veritat volen representar la voluntat de l'assemblea, deixar governar el PP no és una opció.
Passi el que passi dissabte, respectaré la decisió final que hagi pres Arrelam. Així i tot no arribaré a comprendre mai, per molt que cavil·li, com gent que ha duit la camiseta verda i que ha lluitat pels drets socials i nacionals d'aquest poble sigui capaç de cedir un sol espai polític al PP d'en José Ramón Bauzá. I crec de veres que la bona gent que va decidir fer un pas valent i anar a les llistes d'Arrelam no es mereix que en Rotger i companyia brindin a la seva salut aquest dissabte.
Finalment, s'ha de dir que els canvis no surten del no-res. Si de veres es vol un canvi al municipi, no basta amb reunir-se dos mesos abans de les eleccions i posar una papereta i cares noves damunt la taula. Arrelam té la responsabilitat i el compromís de fer política més enllà de les institucions i confii que així ho farà. A més, tenc la convicció que si es segueix el camí assembleari i es desenvolupa aquest projecte de forma engrescadora, d'aquí a 4 anys no ens trobarem davant aquests dilemes i guanyarà la gent per damunt els interessos personals d'alguns.