Per un govern autocentrat, que s’expressi sempre en la llengua pròpia. Que no entengui per política lingüística fer webs i marxandatge. Per un govern que impulsi un projecte comú i en comú. Que el sineuer de dotze llinatges mallorquins comparteixi quelcom més que la residència amb el nouvingut de pell fosca o el fill d’immigrants andalusos que viu al Coll d’en Rabassa. Per un govern que ajudi a generar aquesta més que imprescindible identitat col·lectiva compartida, per poder conviure i fer possible aquest projecte comú.
Per un govern que aposti per crear indústria cultural. Que no converteixi els artistes illencs en artistes locals. Per un govern amb una conselleria d’agricultura i sobirania alimentària. Que creï bancs de terres, elimini els transgènics i controli les importacions; no volem més taronges de fora mentre les de Sóller se podreixin als arbres. Que l’agricultura doni feina digna i no serveixi només per a postals turístiques d’ametlers florits. Per un govern que elabori un pla de mobilitat integral pensat per als propers cinquanta anys –amb transport públic de veres- i que se deixi anar de desdoblaments de carreteres atenent a fallides previsions per als propers cinc anys. Ben igual en el tema urbanístic.
Per un govern que contracti empreses d’aquí i que aquestes siguin escrupoloses amb els drets dels treballadors. Per un govern que vetlli activament pels drets de les dones i les persones oprimides per la seva identitat sexual. Per un govern que no permeti ingerències del lobby hoteler. Que li exigeixi la responsabilitat social i territorial que li pertoca. Per un govern que faci de la indústria un altre sector estratègic. Que faci que Mallorca camini cap a un l’autosuficiència energètica –apostant per les renovables- i el residu zero.
Per un govern que no miri per damunt l’espatlla al poble. Que comandi obeint i que activi mecanismes per a què així sigui. Per un govern que reconegui les persones que han lluitat aquests darrers quatre anys contra el règim antimallorquí. Que homenatgi els qui lluitaren i moriren per la democràcia fa tres quarts de segle.
Per un govern que creï estructures fortes que no puguin destruir futurs executius de signe contrari; que es vegin obligats a avançar en aquella direcció. Per una govern llur obra pugui ser valorada d’aquí una dècada o dues i no d’aquí cent dies. Hem perdut molts anys però encara som a temps de revertir-ho tot, de construir de bell nou la història i signar-la. No volem anar enrere perquè el passat no és paradigma de res. Finalment, per un govern que posi en tensió el sistema autonòmic i el model econòmic entenent que són els principals esculls per construir res.
I més enllà d’aquests requisits bàsics, per un govern que sorprengui.