Des de fa anys, al nostre país, s’ha considerat la política lingüística com una política cultural, hi ho és. Però no només és una política cultural. També és (i cada vegada més) una política social.
Les entitats cíviques que treballen en favor de la plena normalització de la llengua catalana a les Illes Balears, des de fa anys han assumit aquesta reflexió i han demanat, en diverses ocasions, que les direccions generals de política lingüística depenguin directament de les presidències de les institucions, atesa la transversalitat de la matèria.
Recordem que política lingüística és: el règim lingüístic de les institucions; la garantia dels drets lingüístics de tots els ciutadans; la integració dels nouvinguts; el suport a la creació en la nostra llengua; la projecció exterior d'aquestes creacions; la coordinació amb la resta de territoris de parla catalana; la recuperació de la presència del català a l'Administració pública, als mitjans de comunicació, a l'escola i la introducció en el món sociolaboral...
Independentment d’on se situïn les persones encarregades de dissenyar i executar les polítiques lingüístiques, allò que tenc absolutament claríssim és que les nostres institucions han d’assumir la plena recuperació lingüística com allò que és: una política constituent del nostre sistema autonòmic. Dit d’una altra manera, una de les raons que justifiquen l’existència de les nostres institucions autonòmiques és la necessitat de treballar per recuperar la llengua catalana. Perquè convé no oblidar-ho, si la situació de la llengua catalana avui no és la de plenitud que li correspon és perquè des de l’estat espanyol durant molts d’anys ha invertit moltíssims recursos (l’equivalent a milers de milions d’euros) a intentar exterminar-la. El franquisme només va ser la penúltima etapa d’aquesta cursa macabra contra el català.
Aquesta passada legislatura ha quedat evidenciat que la política lingüística interessa moltíssim a la ciutadania. No hi ha hagut, ni en la passada legislatura, ni en la història de les Balears, una idea que hagi mobilitzat a tanta gent, durant tant de temps, com la idea de recuperar plenament la nostra llengua.
Esperem que els nous governants sàpiguen interpretar fins a quin punt és una qüestió essencial i hi dediquin les energies necessàries. L'alternativa és que la Història els passi per damunt, com ja els ha passat a aquells que, ara mateix, ja no record ni el seu nom.