La idea de canvi en política és una idea molt potent. Diria que en general a la vida la idea de canvi és una idea molt atractiva, tothom aspira a millorar i tothom desitja coses que a un moment determinat no té, per tant, el desig de canvi deu ser intrínsec a la condició humana. De fet, en política l’extrem del canvi podríem dir que és la revolució. Clar, com que tot té llums i ombres, avantatges i inconvenients, el canvi és atractiu però també és desconegut, incert i, per tant, genera por. I la por utilitzada adequadament pot ser un instrument molt rellevant de resistència al canvi. D’aquí que s’utilitzin termes que intenten jugar amb aquesta dialèctica. Els quebequesos utilitzaren el concepte de revolució tranquil·la. I la nova presidenta de Balears va xerrar de canvi segur.
El problema però, és que la idea de canvi políticament es consumeix aviat. El nou executiu del canvi ho serà un parell de mesos... després simplement serà l’executiu i tendrà els entrebancs de gestió ordinària, es convertirà en l’establishment i deixarà de ser l’alternativa fresca a un estat de coses ofegador... Perquè la idea de canvi tengui una duració més prolongada se l’ha d’acompanyar de molt de contingut: simbòlic, de formes i de fons. Perquè sense aquest contingut, ràpidament, l’apel·lació al canvi deixarà de tenir un efecte balsàmic i positiu.
I quan els reptes són estructurals, com el finançament o la insularitat, els canvis són d’una enorme dificultat. I per això, en part, a les Balears ens hem instal·lat en una tendència de canvi de color polític des de l’any 1999, així cada noves eleccions han suposat un nou color: 1999-2003 pacte, 2003-2007 PP, 2007-2011 pacte, 2011-2015 PP, 2015-2019 pacte... Es veu que motiva molt més treure els rivals o anar a la contra d’un govern que no agrada que estar satisfet de la gestió dels que has votat. I és que generar moltes expectatives a mitjà i llarg termini té les seves servituds.
És per raons com les exposades que alguns consideram que el gradualisme no s’hauria de criminalitzar o veure negativament. El tot o res, que alguns discursos s’ha anat imposant pot resultar molt engrescador però també molt decebedor.
Les forces del canvi contra les polítiques del Govern den Bauzá han estat moltes. Algunes d’elles han conformat els actuals executius de les principals institucions de Balears. De totes formes, gestionar amb intel·ligència i amb la il·lusió adequada aquest tomb marcarà la profunditat del canvi. Un blindatge que en molts d’aspectes hauria de significar blindar determinats temes de país...