Ho hem dit en qualque altre ocasió i ara ja és definitiu: el Principat de Catalunya tanca definitivament l'etapa autonòmica. L'acord per a la llista del Sí (encapçalada per l'amic Raül Romeva i les amigues Carme Forcadell i Muriel Casals) és el punt i final que anuncia que a partir del 27 de setembre, el Principat entra en una nova etapa. En una nova dimensió. El sistema de partits que havia funcionat en el marc autonòmic ha esclatat definitivament. L'eix independència sí/ independència no, ha destrossat el vell mapa polític català: el PP gairebé desapareix engolit per Ciutadans. Al PSC, el caragirada d'Àngel Ros és l'encarregat d'apagar la llum. UDC s'ha xapat en dues meitats, la botiflera i la independentista. CDC es refunda, mata el pare i es fa independentista. ERC esdevé una força central i referent de l'independentisme. La CUP irromp com la força capaç d'aglutinar les lluites socials (la gent que de veritat està a peu de carrer lluitant, no els xarlatans de temporada) al voltant d'un independentisme rupturista. ICV duu el mateix camí que els partits que vivien en la indefinició: xapar-se en dos. I falta veure el paper que jugarà en aquest mapa Podem.
El 27 de setembre, els ciutadans de Catalunya hauran de triar entre dos models, i cap dels dos serà seguir amb l'actual sistema autonòmic. El 27-S, o caixa o faixa, que diria el general Prim.
O una faixa castellera de les que serveixen per a fer pinya i assolir la independència. O una caixa, per enterrar les aspiracions, reivindicacions i somnis de llibertat durant, com a mínim, una generació.