Jo no som nacionalista ni manacorí, ni mallorquí, ni balear, ni català, ni europeu, ni d'enlloc. Sí que som partidari que tots els pobles d'Europa (inclòs el nostre) convisquin amb un estat perhom dins una gran Europa unida. I també som partidari que totes les llengües d'Europa i totes les cultures que s'hi expressen tenguin la supervivència ben igual d'assegurada. Per això, a mi no me regalimen les llàgrimes d'emoció en sentir tocar cap himne ni en veure volar al vent cap bandera. Ni em puja tampoc la sang a la cresta en sentir xiular cap himne ni en sentir dir 'pedaç' a una bandera ni en sentir dir 'trapo' a una altra. Tenc les meves simpaties i les meves preferències, això sí. Però, partdamunt tot, trob que hi ha d'haver la llibertat d'expressió. Tenc amics que pensen ben a l'inrevés de mi en temes nacionals i lingüístics. Però, mentre ells em respectin a mi el dret de dir les coses que jo pens, idò jo els respect a ells. Jo els respect el seu dret d'emocionar-se amb 'La Roja' i ells em respecten el meu dret de no emocionar-m'hi. I no tenc cap problema per anar a fer-hi una copa o a berenar-hi o a sopar-hi plegats.
També som -més ben dit, intent ser, o voldria arribar a ser- cristià en el sentit original de la paraula, vénc a dir seguidor del revolucionari Jesús, que era un profeta defensor dels pobres i dels desemparats i desesperats, un líder espiritual i social que assassinaren pel seu coratge de tocar els dallons al poder polític i religiós del seu país i del seu temps, l'Israel dominat per l'Imperi Romà. I n'he d'aguantar molts que es caguen davant mi amb l'ésser de qui ell se sentia fill, és a dir, amb Déu. Jo, entre mi mateix, pens que Déu no els ha fet res de dolent. I que no treu cap enlloc que el maleesquin sense motiu. Però pens que és la seva manera d'expressar-se i, maldament no m'agradi, m'aguant. La reacció que procur fer és parlar-los a ells d'una altra manera. De la meva manera. I no dic que la meva manera sigui més bona ni més dolenta que la seva perquè jo no som ningú per jutjar-los. Però no crec que la manera d'aturar el cagar-se en Déu fos posar multes als qui s'hi caguen. No. Si jo fos el Batle, o el President o el Papa, no crec que cercàs posar-hi remei per aquesta via. Toca haver-hi maneres molt més pedagògiques i molt més seductores i efectives d'aturar aquesta manera de xerrar que no posant multes. Però bé, es veu que la nova religió oficial nacionalista espanyola no veu les coses com jo ni a prop fer-hi... Què hi farem! Si ells es pensen que aturaran els nous 'pecats' d'avui per la via del càstig, del seu pa, en faran llesques! Ara veurem quants de xiuladors bascos i catalans convertiran al nacionalisme espanyol, amb aquestes multes...
Això sí, vaig endarrer d'una cosa: Si posen multes per xiular una cançó, en posaran igualment per escopir insults racistes contra els catalans o contra els negres en els camps de futbol? En posaran cap, de multa, als qui escamparen alegria pel twitter o pel facebook perquè es moriren catalans en l'accident de l'avió que feia el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf el passat mes de març d'enguany? O resultarà que 'no és lo mismo'? Us afigurau què hauria passat si qualcú s'hagués alegrat de la mort de segons quins passatgers per ser espanyols? La mateixa 'justícia' que ara s'acabussa contra els xiuladors bascos i catalans, ha castigat mai el València per les pancartes que de vegades hi són sortides amb el lema 'Guillem jodete', que celebraven l'assassinat del jove valencianista Guillem Agulló, víctima d'una guarda de nazis espanyols que, per cert, van tots a lloure? Ha fet res mai l'Estat espanyol, perquè arribàs a haver-hi gens de justícia en aquest cas? Han obligat mai cap directiva d'aquest club a condemnar l'assassinat ni a demanar-ne disculpes per la pancarta? És que hi estan d'acord? No diuen ells mateixos que els qui no condemnen els crims de la ETA són etarres? Idò què esperen a prendre la seva pròpia medicina i a condemnar, si és que no hi estan d'acord, l'assassinat polític d'en Guillem Agulló, compatriota valencià que no havia fet mal a ningú?
Si aturam segons què, aturem-ho tot. Ja n'hi ha prou de fer parts i quarts!