Perdonin l'estridència, però avui això no és un article. Ës una xiulada.
Una xiulada sorgida des de les entranyes contra l'aberrant proposta efectuada per la “Comissió Estatal contra la Violència, Racisme, Xenofòbia i la Intolerància a l’Esport” de multar el Barça, l’Atlètic de Bilbao, les entitats sobiranistes que consten com a adherides al manifest “Per la xiulada a l’himne espanyol i al Rei Felipe de Borbón” i la persona de'n Santiago Espot.
Una xiulada en favor de la llibertat d'expressió, que és un dret fonamental recollit a l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Una xiulada que se suma a la llarga tradició de xiulades que ha protagonitzat l'afició blaugrana contra els símbols dels opressors i que, per cert, fins ara, només havien estat sancionades sota règims dictatorials.
Una xiulada solidària amb les desenes de milers de persones que varen xiular i que, recordem la dada perquè és ben significativa, varen poder adquirir la seva localitat després d'un sorteig.
Una xiulada contra la xenofòbia que practica la “Comissió Estatal contra la Violència, Racisme, Xenofòbia i la Intolerància a l’Esport” contra els bascos i els catalans.
Una xiulada desacomplexada i sense por, contra l'hereu de l'infaust Felip V, un Felip VI que honora el seu avantpassat amb el seu nom. I pel que es comença a veure, també amb els fets.