Aquests dies es compleixen deu anys de l'esclat del que es va anomenar la guerra de la piscina.
Aquell episodi i els successius van molt més enllà de la denuncia per l'ocupació de l'espai de tots per a benefici particular d'uns pocs.
De rerefons hi havia l'enfrontament entre una elit madrilenya que té Mallorca com la seva piscina particular i no dubta en usar les tècniques de la màfia per refermar el seu poder i uns ciutadans conscients que pretenen que Mallorca sigui de tota la gent que l'estima.
La Costa Nostra, amb l'aspirant a capo, Pedro J al capdavant i el seu lloctinent Eduardo Inda (que ara es passeja pels platós de televisió simulant que és un lluitador contra la corrupció) fent la feina bruta, no va dubtar en emprar les tècniques més velles de les organitzacions mafioses per intentar guanyar aquella «guerra». Varen usar el xantatge per fer que «les més altes instàncies» de l'Estat (espanyol) intercedissin per ells. Recordem la portada del diari El Mundo amb Barbara Rey denunciant que li havien robat uns vídeos de contingut sexual... Varen convocar una manifestació i varen haver d'importar els manifestants des d'Andalusia (allotjats gratuïtament al poliesportiu de Son Servera, per cert). A la manifestació hi va assistir el president del Govern: un tal Jaume Matas, el recorden? Inda i Pedro J. Pateixen una estranya amnèsia quan els hi dius aquest nom. L'aspirant a capo va moure contactes amb el govern socialista espanyol, amb la justícia espanyola, amb la Guardia Civil... duu deu anys així.
I tanmateix, la costa és de tots.