El nacionalisme espanyol sí que té un full de ruta ben definit, res a veure amb els assajos i permanents improvisacions de per aquí, d’estil mitges tintes. L’estratègia ben definida la demostra el fet que Espanya disposa de dos monarques, un dels quals divendres dia 13 d’agost va anar a la corrida que es va organitzar a la plaça de toros d’Illumbre, a Donostia, amb motiu de la denominada Setmana Gran. Segons les cròniques, dia 13 es va reobrir la plaça després de tres anys de clausura. Aquesta reobertura ha estat possible gràcies als vots consistorials de PNB, PSOE i PP, cosa que confirma que el full ruta dels espanyols és d’envergadura.
Segons aquestes cròniques, el rei Juan Carlos va anar al festejo després d’haver dinat al restaurant de José Mari Arzak. La revista Vanitis ha publicat una d’aquestes informacions diguem-ne tan incertes perquè diu que d’ençà que Juan Carlos “va abandonar” el càrrec de cap d’estat –pur eufemisme perquè l’abdicació forçada va ser a causa d’una successió d’escàndols no controlats pels organismes estatals-, el rei no atura d’anar a menjar a restaurants que surten a la guia Michelin. Tampoc no és veritat; tothom sap que abans d’abdicar ja hi anava. Del tot cert en canvi és que Juan Carlos gaudeix, encara, de certs privilegis perquè sovint bota la tandad’espera que, segons les notícies que publica la premsa, ha de fer la gent normal per tal d’accedir a dinar en aquesta mena de restaurants.
Algun diari de Palma ha publicat una foto, segurament distribuïda per les agències, que demostra que, efectivament, el rei d’Espanya va anar a la representació de la fiesta. En un reportatge titulat Panorama, s’hi pot observar la foto que il·lustra la notícia. Certament tot un panorama perquè hi han fotografiat el rei Juan Carlos, la seva filla Elena, i els seus dos néts, fills d’Elena, el Froilán i la germana; no hi posen el nom de la criatura femenina. La imatge mostra com aquesta part de la família, sens dubte la més estrambòtica de tots els bàndols, observa des del patio de barreras, el fossar dels burladeros, just a dos metres de l’escena, com el torero remata el bou després d’haver-lo torturat durant vint minuts, que és el que sol durar la denominada faena. I tant que és una faena, per al bou. Es pot observar també com la néta del rei, dreta, aguanta amb la mà una de les cèlebres almohadillas, estri d’ús necessari a les grades del coso taurino i que el coixí duu imprès la marca d’una beguda alcohòlica. Tenc per mi que la nina és menor d’edat i que per tant la mare i el padrí han vulnerat alguna normativa vigent, però tampoc no ho sé segur. El que és segur és que la foto és una digna estampa de la tradició monàrquica borbona. Atenció, aquest Froilán, si no anam vius, té tots els números de la rifa per a convertir-se en un futur i destacat element de la dreta més extrema. A la família hi ha precedents i el nacionalisme espanyol, per això que té el full de ruta ben definit, abasta àmbits d’actuació diversos; la violència en fa part i sabem que aquesta criatura ja ha disparat armes; tradició de la casa: els homes han de disparar armes ben aviat.
Vius, doncs, no fos cosa que els mateixos partits que varen anar a saludar l’altre rei, Felip VI, al palau reial de Mallorca, encara fa pocs dies i amb motiu del còctel de gala, aprofitant les vacances estivals d’una part del desplegament monàrquic espanyol, tot d’una que puguin facin enrere la declaració de Palma, ciutat antitaurina. Si no hi posam esment ni tan sols haurem tengut temps de fer entrar en vigor tal nomenament, amb efectes pràctics vull dir; no debades deu dies després de tan solemne declaració, a Palma ja s’hi feia la festa de la tauromàquia. Aquests del PSOE, per exemple, no tenen manies i estan al servei dels interessos de l’estat centralista; altra cosa són les tàctiques, supeditades, sovint, a les incapacitats del nostre tènue nacionalisme institucional, reduït a l’expressióabans anomenada malloquinisme polític i ara reconvertida, a força de no medrar, en la marca succedània ecosobiranista.