De tant en tant sentim a dir que Espanya és un dels estats més descentralitzats d'Europa i que el sistema autonòmic és «gairebé» federal.
La veritat és que tot això hauria pogut ser cert, si no fos per l'eterna tradició de fer política de les classes dirigents castellanes, que s'ha basat, des de temps immemorials, en l'engany i l'estafa. Una tradició basada en aquella dita «feta la llei, feta la trampa».
Avui per avui, les úniques comunitats que gaudeixen d'una autonomia real (i encara així vigilada) són les del País Basc i Navarra. Les que poden fer els comptes a ca seva.
La resta de comunitats, en realitat, són presoneres d'un Estat que fa i desfà els comptes així com l'interessa. D'un Estat que mai no ha cregut en la vertadera autonomia, que mai no ha eliminat ministeris que, en teoria, ja no tenen competències i que manté intervingudes les comunitats amb el sistema de finançament i controlades, amb un Tribunal Constitucional que interpreta les regles de la manera que convé en cada moment a l'Estat.