Aquest 15 d'octubre fa setanta-cinc anys de l’afusellament del president de la Generalitat republicana, Lluís Companys per part del règim feixista del general Franco. L’assassinat era la darrera etapa de l’indigne tour de la infàmia a que havia estat sotmès el President Companys. Segrestat per la Gestapo alemanya, va ser lliurat a les autoritats feixistes espanyoles al pont d’Hendaia, posteriorment, va ser sotmès a un consell de guerra amb sentència predeterminada. Aquest crim i aquesta persecució feixista contra la llibertat, encarna l’odi racista contra la catalanitat del règim franquista, digne de fer seure a Franco i a Serrano Suñer, al costat dels seus amics Goering i Hess al banc dels acusats dels Tribunals de Nuremberg.
A Mallorca, uns anys abans, havia estat assassinat, entre molts altres, un altre representant de poble, ni més ni menys que el batle de Palma, n’Emili Darder. Havia estat detingut el 20 de juliol del 1936 i reclòs al castell de Bellver. Se li embargaren gairebé tots els seus béns (altres com la seva casa, la compraren els militars a punta de pistola i a preu de patató i fa molt bé l'Ajuntament de Palma de reclamar la seva desocupació) i va ser sotmès a un consell de guerra, en el qual va ser condemnat a mort, encara que el fiscal havia demanat 20 anys de presó. El 24 de febrer de 1937, tot i que es trobava greument malalt, fou afusellat al cementeri de Palma.
Les bales feixistes fetes amb el plom d’odi i acarnissament, acabaren amb les vides de dues persones que, com a electes i presidents de les institucions a les que pertanyien, eren representants de la voluntat popular. Però Emili Darder i Lluís Companys eren molt més que això. Companys i Darder encarnaven la combinació de l’amor a la terra i la defensa d’uns valors de progrés i justícia social. I va ser per això que les bales feixistes acabaren amb les seves vides.
Amb l’eliminació física de Darder i Companys els feixistes volgueren fer desaparèixer la consciència nacional i social del nostre poble. Els qui regaren de sang les cunetes del nostre país volien sembrar-lo de sal i deixar la seva terra erma per sempre més. El volien liquidar.
Avui agafam Companys i Darder, com podríem agafar qualsevol dels noms inventariats al Diccionari Vermell de Llorenç Capellà, o algun padrí nostre, per simbolitzar la persecució del feixisme espanyol contra el sentiment de nació i de progrés del nostre poble. I ho feim per significar que malgrat no s’ha estalviat ni esforços ni brutalitat, la remor persisteix i el testimoni de Companys i de Darder ha estat recollit per altra gent, que continua fent avançar els ideals de llibertat i preservació de la nostra identitat col·lectiva.
Mataren les persones, però les idees continuen més vives que mai.