No ha estat mai la meva intenció contestar les opinions que els lectors aporten a través de la secció anomenada comentaris perquè crec que és una bona eina que el dBalears posa a disposició d’un públic que té tot el dret a manifestar-se. He comprovat que hi ha lectors que pensen que aquesta aplicació no és útil perquè molta gent l’aprofita per insultar i endemés perquè ho fan amb l’avantatge que representa no haver d’identificar-se. Ni tan sols amb aquest punt de vista estic d’acord. Crec que la secció comentaris estira lectors, fa que el diari digital tengui més aficionats; fins hi ha gent que està més interessada en els comentaris que en els articles, ho sé perquè alguns lectors m’ho han dit. Tanmateix crec que qui insulta sense argumentar encara fa més creïbles els articles, vull dir que l’autor dels insults fa un mal negoci.
Emperò aquet pic faré una excepció perquè els comentaris d’ALM i el de Castella mos roba m’han interessat. Potser té raó ALM perquè no tenc per segur que sigui correcte denominar monòlit el monument de sa Feixina. En el seu desgraciat origen el monument era un conjunt d’elements que deteriorats pel temps i per una comprensible desídia humana, ha quedat fet un nyap d’una sola peça, crec. Deu ser per aquesta aparent avinentesa que de comú rep el tractament de monòlit.
Amb qui no estic gens d’acord és amb Castella mos roba. D’entrada, efectivament, encara ara no ens ha fet saber quin detall del monument és de categoria maçona. Per altra banda, costa de creure que les autoritats d’aquell moment, ni despistats i tot, haguessin donat cobertura a tal escenificació idiosincràtica. Pel que fa a si el monument potser acusat com a propagandístic d’ideologia feixista o no, em limitaré a reproduir uns paràgrafs de la memòria justificativa que varen redactar els arquitectes autors de l’obra: A nuestro modo de ver, debe constituir el monumento la más acertada expresión de este homenaje a los héroes del glorioso crucero “Baleares” y por lo tanto debe ser a modo de túmulo y faro que con sus símbolos, inscripciones, estatuas y altorrelieves, altar y sacrosanta cruz combinado armoniosa y acertadamente, expresen por si mismos la gran epopeya inmortal. Dado el sitio del emplazamiento debe dominar en este monumento la dimensión vertical, pues no sólo obliga a ello las amplias vias que lo circundan, sinó aún más, la importante atención de que pueda ser descubierto desde el mar por los navíos que lo crucen, y puedan tributar un emocionante grito de “presentes” i “Viva Españá”.
Per altra part, en una obra col·lectiva sobre art durant el franquisme, editada ja fa una grapada d’anys, els autors del treball indiquen que el monument dedicat a la memòria dels mariners del creuer Baleares és un dels més importants de l’estat. Endemés, els autors indiquen que aquest monument estava exclusivament dedicat a demostrar las bases nuevas y eternas del Estado de Franco.