Ja han passat gairebé dos mesos d'ençà del 27S i ahir, al Parlament de Catalunya, s'hi va aprovar la declaració d'inici del procés d'independència, amb els vots favorables de Junts pel Sí i la CUP. El més important d'ahir, segurament, va ser aconseguir la inclusió d'un annex amb nou compromisos socials que, entre d'altres, inclouen l'educació, la sanitat o l'avortament. CSQP no hi va votar a favor, malgrat les veus crítiques dins la pròpia coalició i el seu (particular) sentit del dret a decidir i PP, PSC i Ciutadans van escenificar, de nou, l'immobilisme i la nul·la visió política del moment (res de nou, per altra banda).
Sembla, però, que el més important és una altra cosa. Ara allò important és fer que Mas sigui president, fer que l'home que ha liderat el govern de les pitjors retallades dels darrers anys en matèria de drets i serveis socials ara lideri un procés nascut des de baix, amb l'empenta de centenars de milers de persones anònimes que s'han entossudit en aconseguir la independència. Artur Mas, malgrat fa just un any va assegurar que «Puc anar primer o puc anar últim», ara condiciona el procés a que ell sigui al capdavant. Amb un canvi en el discurs, això sí. Una cessió que s'ha de valorar molt, diran algunes persones; un gest oportunista, direm unes altres.
La diferència entre la CUP i el senyor Mas, però, és que la CUP no fa dos mesos que diu que no l'investirà, sinó que fa anys que critica les seves polítiques, les seves accions i les corrupteles del seu partit. La diferència, també, és que a la CUP segur que se li podran criticar o recriminar coses, però si una cosa no se li pot recriminar és la falta de coherència i rotunditat davant els seus objectius. La diferència, sobretot, és l'actitud que van mostrar ahir unes persones que, juntament amb moltes d'altres, fa dècades que lluiten per un país millor, també quan no hi havia càmeres ni micròfons que els escoltassin.
Sí que era això, companyes, sí que era això: la CUP no investirà Mas. No per orgull, no per rancor, no per ressentiment. Mas no serà investit per una qüestió de dignitat, de memòria i de respecte per qui ha hagut de patir les seves polítiques: qui no entengui aquesta postura és que no ha entès la magnitud de les paraules de la CUP quan diu que vol arribar fins al final. I, fins al moment, sembla que són l'única garantia seriosa que el procés no acabi en un pou ple d'intencions que mai no es faran realitat (però amb un líder dins el poal, això sí).