De tant en tant convé recordar algunes obvietats. Vos n'apunt mitja dotzena:
1 - Haver nascut fora de Mallorca, no t'impedeix aprendre a parlar en mallorquí. I menys encara, entendre'l.
2 – De moment no s'ha trobat cap lloc del món que, el fet d'haver-hi nascut, t'impedesqui aprendre català.
3 – No haver nascut aquí, no et converteix en un enemic o contrari a la llengua d'aquí, com, de fet, haver-hi nascut no és obstacle per apostatar d'allò d'aquí.
4 – No és el mateix nocatalanoparlant que contrari a la nostra llengua. De fet, es pot no parlar la llengua catalana i desitjar que aquesta recuperi la seva plena normalitat. I desitjar, també, que la gent del teu entorn i els mitjans de comunicació t'hi parlin.
5 – Ser castellanoparlant no significa estar condemnat a ser monolingüe tota la vida.
6 - Les llengües sumen i són compatibles. Aprendre'n és bo. És positiu i, sobretot, no implica desaprendre'n cap. No és com una religió, que en general, només en practiques una de manera excloent. De llengües en pots aprendre i usar-ne moltes, sense que això impliqui renunciar a res.