Segons aquest diari, en la cimera valencianobalear que va tenir lloc la primeria d'aquest mes de febrer sobre la magror finançament que patim les dues regions germanes, el Govern afirma que, del 2003 ençà, les Balears han hagut d'amollar 3.894 milions d'euros a l'estat d'Espanya en concepte de 'solidaridad interterritorial'. Tan sols enguany, l'aportació del nostre arxipèlag al Fondo de Suficiencia Global i al Fondo de Garantía serà de 780 milions d'euros tant si ens agrada com si no, en compliment de l'actual sistema de finançament autonòmic espanyol.
Trob que aquests números els hauria de tenir molt presents en el cap i en la consciència el Govern, ara que du idea de tornar posar l'ecotaxa. Diuen -i tenen raó- que hi ha un fester de llocs on en fan pagar, d'imposts com aquest. No ho discutesc. Però no puc entendre la fredor el govern de les Balears a l'hora d'exigir, ni tan sols proposar al govern espanyol que el Ministerio de Fomento s'encarregui de cobrar-lo en el port i a l'aeroport en lloc d'enroscar ja directament la feina als hotelers. Aquesta manera de fer confirma de bell nou la llastimosa tírria mútua i eterna que es tenen entre ells el mallorquinisme ecoesquerrà i els hotelers, una tírria que fa molt de mal a Mallorca i a totes les Balears i que tan sols fa bé al règim de 'las autonomías', que ens té estacats i subordinats a Madrid en la pràctica com un simple domini colonial.
Amb el compromís dels empresaris -tant si són hotelers com si no- amb la reconstrucció del país, repar que s'esdevé una situació inversa entre el Principat i les Balears: Bona part de la burgesia industrial del Principat ha simpatitzat històricament amb el catalanisme, entès aquest com un moviment de renaixença cultural i de reconstrucció política d’estructures d’estat autònomes sempre dins una Espanya -que es pensaven que era reformable- que retornàs a la seva naturalesa plurinacional d’abans dels borbons, és a dir, del temps de la Monarquia Hispànica. En canvi, aquests mateixos empresaris, sense voler, havien fet el Principat econòmicament molt dependent d’Espanya perquè no cercaren ni s'afiguraren en llur imaginació cap altre mercat on exportar la seva producció més que l’espanyol. Aquesta dependència tan sols l’han començada a superar dins els darrers deu anys, amb el foment de les exportacions a Europa i al món, sobretot a partir de 'boicot al cava catalán', que la dreta nacionalista espanyola va instigar contra l'intent de reforma de l'Estatut del Principat.
A les Balears, hi tenim la situació contrària: el segon mig segle XX, hem vist emergir una burgesia hotelera que, per una part, no ha demostrat -ni demostra encara ara- el més mínim interès per la renaixença de la nostra llengua ni de la nostra cultura ni tampoc per la reconstrucció de cap estructura política d’estat insular ni independent ni autònom equivalent a les que sempre havíem tingut històricament amb el Regne de Mallorca i que Castella ens va usurpar amb el Decret de Nova Planta. En canvi, gràcies a la seva eficaç gestió empresarial, orientada tradicionalment als mercats turístics europeus, els hotelers han fet de les Balears una de les primeres potències turístiques europees i mundials i, de rebot, han evitat la nostra dependència econòmica d’Espanya. Els hotelers, sense voler, -i sense voler saber-ho- han fet econòmicament viables les Illes Balears com a país independent, ja fos associat -o no- en un futur amb les regions mediterrànies de l’antiga Corona d’Aragó. N'hi ha prou amb veure com ara, gràcies a la nostra dependència econòmica dels nostres clients europeus, principalment anglesos i alemanys, les Balears tenim més recursos per fer front a la crisi internacional dels que tendríem si haguéssim de confiar de cap casta de subsidi semblant als que l’estat espanyol destina vitalíciament sobretot als seus territoris de la meitat sud peninsular.
Per què hi ha aquest divorci entre el mallorquinisme polític i els empresaris, sobretot els hotelers? Tots els mallorquins i tots els balears hem de fer autocrítica com a societat i ens ho hem de fer mirar. Mentrestant, som la gallina dels ous d'or d'Espanya, la qual arreplega en aquesta terra tot quant vol. I nosaltres tan contents. Som massa bons al·lots. I el nostre Govern d'ara, tan falaguer per acabussar-se als hotelers en lloc de cercar-hi complicitats, ben alerta a incomodar gens Madrid per res. Què ens passa?