Estic segur que molts lectors d’aquest diari aprofitam aquestes jornades per fer un passeig pel Born. Entre d’altres coses perquè durant deu dies aquest espai recupera el seu ésser més prodund. És un Passeig. I, d’aquesta manera, completa el seu sentit més cívic i identitari. Els llibres són justament això, testimonis de memòria que ens acompanyen i ens apropen al present i els seus problemas, però amb una mirada més serena i més profunda. Els llibres en ensenyen a caminar i a passejar, amb aquella pausa i aquella pau que ens roba aquest estat d’agitació permenent en el qual vivim. Divendres, en la inauguració de la Fira, Miquel Perelló, amb l’elegància que pertoca, deixava molt clar quin era el grau de satisfacció que sentía de poder omplir de llibres el Born, un espai públic extraordinari que cal cuidar amb esquisidesa i amb guant de seda. Najat El Hachmi amb la calma i la serenitat d’una ànima del desert ens parlà de la seva experiència, ens acostà al món cultural que ha donat sentit a la seva vida i de tot allò que ha volgut expresar en la seva obra. Digué justament allò que volia dir i cada paraula semblava una pedra imprescindible per fer un marge amb capacitat per generar un troç de conradís. Els marges no són murs de separació, ni murades ni dics que simbolitzen confrontació. Són obres d’art útils per crear més vida i signes de que basta molt poc a vegades per a la subsistència espiritual d’una terra i de la seva ànima. Najat parlà de l’Alcarà amb tendresa. La darrera vegada que Madina Mayurqa degué sentir parlar d’Alà amb tanta profunditat degué ser la vigilia de l’arribada de les tropes de Jaume I. Fa tants de temps ja que el Born encara no era un passeig sinó el llit d’un torrent que corria baix del recinte fortificat de la ciutat. Horabaixando vaig mantenir una conversa amb el mestre Guillem Frontera. Parlàrem de Llull, però sobretot d’Anselm Turmeda i de la grandesa i profunditat d’aquell Islam medieval que captivava els savis de la cristiandat. Els tòpics del Born, amb les polèmiques ciutadanes contemporànies, potser no són més que fórmules que ens recorden aquella part de la nostra realitat més esclavitzada per la superficialitat i el consum. Per això és tan urgent democratitzar un Passeig com el Born, perquè és un indret ideal per escoltar, pensar, llegir i conversar amb tants i tants savis del país i del nostre entorn. Llegir ens fa ser. Només el llibre pot fer el miracle de curar els corcs que porta associats la naturalesa humana.
Un passeig pel Born