Des del dia de la presentació de la candidatura Sobirania per a les Illles molts comentaristes, membres de partits polítics i ciutadans s’hi refereixen, amb indissimulada displicència, com a «candidatura folklòrica».
La definició que el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans fa de folklore és: “conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars”. Així doncs, si folklòrica vol dir defensar la nostra ànima com a poble, formada per les nostres tradicions, creences i llegendes, i reivindicar la recuperació de la nostra sobirania i el dret a exercir-la en la governació de la nostra terra, llavors tenen raó, en aquest sentit és, sens dubte, una candidatura folklòrica, és a dir, una candidatura del poble.
Però si, com es dedueix del to irònic, a voltes sorneguer, del mig somriure desdenyós que exhibeixen, el que volen dir és que es tracta d’una candidatura pintoresca, costumista, populatxera, llavors és pura condescendència ignorant, sentiment de superioritat sense fonament, simple indolència intel·lectual.
La candidatura de Sobirania per a les Illes està formada per un conjunt de dones i homes d'edats i perfils professionals diversos. De mitjana edat, joves, d’edat madura, titulats universitaris, professors, tècnics, de l’àmbit de les ciències experimentals, de la filologia, del dret, de la gestió, de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa, una representació plural i diversa de gent illenca preparada per defensar políticament la nostra comunitat des de tots el angles possibles.
Tots ells i elles estan compromesos a posar incondicionalment el millor de les seves capacitats al servei de les nostres illes, de la nostra gent, i a fer-ho amb total independència d'interferències i d’interessos aliens. És bastant més que el que se pot dir de gairebé tots i totes els que ens han representat (és un dir) fins ara.
I, naturalment, tots estan igualment compromesos amb la defensa aferrissada de les nostres tradicions, creences, llegendes i dites populars, és a dir, el nostre folklore. Al cap i la fi, folklore és una paraula manllevada de l’anglès que vol dir popular, del poble, que és exactament el que són, una candidatura del poble.