El sistema autonòmic arriba a la seva fi a Catalunya. Veurem quina influència té això a la resta d''autonomies'.
Aquest passat cap de setmana desapareixia un altre dels vestigis d'aquesta època: Convergència Democràtica de Catalunya, que donava pas a un partit que es proclama republicà i que s'anomena Partit Demòcrata Català. Fa temps que parlàvem de la implosió del sistema de partits autonomistes.
Repassem com queda la cosa a hores d'ara. Facem inventari abans de la liquidació de l'autonomia.
El PP es manté, si fa no fa, en el seu nivell de confort. No és previsible que pugi gaire ni que baixi gaire més.
Ciudadanos és un partit nascut en la fase final de l'autonomia i és reparteix el vot del no a la Independència amb el PP.
Unió Democràtica de Catalunya, és una llàstima, perquè és un partit històric, però el venut a Espanya, Duran i Lleida ha arrossegat la formació cap a l'abisme. Està el concurs de creditors. La formació anomenada Demòcrates de Catalunya podria recollir el testimoni històric.
CDC, no ha resistit tampoc el procés de clarificació que ha significat l'anomenat procés sobiranista. Juntament amb Reagrupament i altres organitzacions menors cedeixen el pas al PDC.
PSC, és en vies de desaparició. S'hi ha posat al capdavant el millor llanterner de què disposen, però només ha pogut reduir la fuita. Impossible aturar-la. El Moviment d'Esquerres recupera l'esperit fundacional i autodeterminista dels socialistes catalans.
ICV, els excomunistes es varen haver d'especialitzar en canviar de pell per sobreviure. Han estat substituïts pel que representa En Comú Podem. Caldrà veure com es van posicionant a mesura que la creació del nou Estat català esdevengui més irreversible. Molta gent d'aquest espai ja veu que l'única opció de fer un procés constituent nou, és que aquest sigui en clau catalana.
Esquerra Republicana de Catalunya, el seu hàbitat natural és el que ara comença. L'autonomisme mai li va ser propici.
Candidatura d'Unitat Popular, en realitat és l'única formació que practica una nova política de veritat, la qual cosa la fa més vulnerable que les altres formacions. Si juga el paper d'accelerador del Procés que li demanen la majoria dels seus votants serà determinant. Si no ho fa, no ho serà.