Una de les coses que més sorprenen i que més difícil d’entendre tenen els partits polítics és l’anomenat vot dual, és a dir, persones que voten diferent segons el tipus d’eleccions. A nivell municipal aquest fet encara s’entén i s’assumeix una mica perquè es pensa que hi ha un bon grup de ciutadans que voten a la persona i no a les sigles. En la resta d’eleccions el fenomen provoca desorientació.
Els partits es pensen, equivocadament, que els vots són seus. I costa molt perdre el que un té en propietat... A Espanya en general es pot dir que hi ha un elevat grau de fidelitat a un mateix partit, de fet, hi ha una certa cultura política poc racional i més emotiva dels “meus” més enllà de si ho fan bé o malament... Sovint s’ha dit que la gent és d’un partit com ho és d’un equip de futbol: independentment del joc i de les pràctiques el meu equip és el meu equip... Per això es diu que el repte dels partits no és tant conquerir nous votants si no mobilitzar els propis i desmobilitzar els rivals.
En realitat però, els vots no són de cap partit, en realitat en democràcia sembla lògic que la gent pugui canviar premiant a qui faci un millor plantejament o castigant a qui ho hagi fet malament, i en realitat hi ha grans bosses d’abstencionistes que semblen interessar poc en la recerca del vot... En el cas d’eleccions estatals no es pot perdre de vista que es dóna una polarització mediàtica entre els principals partits espanyols que resta moltes possibilitats a la resta. A més a més, encara que pels partits això els sigui inintel·ligible hi ha ciutadans que poden considerar que una opció és bona per un àmbit autonòmic i una altra ho és per un àmbit estatal. Aquest darrer argument encara és més acusat en el cas dels partits nacionalistes o territorials ja que el seu àmbit és normalment l’autonòmic i per això tenen una tendència a obtenir millors resultats en aquest àmbit que a la resta, sobretot, estatal o europeu. Això no només passa a Balears, també passa a Canàries o a Catalunya per posar dos exemples. Tot plegat mesclat amb aquesta quimera del vot útil que també és un element decantador.
Pel mallorquinisme o el balearisme és important reflexionar i analitzar aquest vot dual. Lògicament també hi pot haver factors interns, una influència de l’encert de la campanya, dels candidats, del missatge, de les coalicions... Ara bé, en general, l’experiència balear dels darrers quaranta anys i els casos més assimilables ens ensenyen que el fenomen es dóna sistemàticament... I, en conseqüència, el primer que hem de fer és ser-ne conscient i el segon implementar estratègies que tenguin ben present aquesta realitat.