Poc més d'un any després del terrabastall electoral del maig del 2015 ens trobam amb un govern que, de moment, no compleix les expectatives. Ens demanen temps, els el donam. Els don 10 anys si és necessari; si d'aquí una dècada es noten els canvis estructurals que ara ens plantejam. Però la manca d'estratègia i projecte no tenen res a veure amb la lentitud de la institució, amb el temps que diuen que necessiten. Les expectatives no es compleixen perquè, senzillament, no tenen expectatives.
Mallorca no pot perdre el tren. Ens trobam en un moment polític i social en què hem de decidir ja què volem fer i ser. Els propers 10 anys seran decisius. És imprescindible dibuixar el full de ruta per assolir la plena sobirania per a la nostra illa i l'aniquilament del sistema capitalista. Ho hem de fer perquè l'alternativa és la misèria.
Però l'auge del mallorquinisme polític és inversament proporcional a la construcció de nous lideratges i la valentia. I no perquè no disposem de líders potencials o d'exemples de coratge. Almenys a les institucions, a més de la manca de rumb, la manca de referencialitats i de compromís és el problema més greu. Per això cal que el moviment popular de Mallorca, format per entitats, col·lectius, associacions i persones que impulsen tot tipus d'iniciatives de base, reflexioni sobre quin i com ha de ser el relleu generacional de l'històric nacionalisme progressista. Basant-nos en la idea de sobiranisme social i amb tot el bagatge d'anys de lluita horitzontal i alegre per aglutinar el màxim de gent possible.
Aquesta gent, la que fa anys que lluita des de la base, no pot deixar escapar l'oportunitat històrica que tenim; ha de responsabilitzar-se i liderar el canvi, també a les institucions supramunicipals. No es pot renunciar a governar aquesta terra perquè això serà clau per impulsar el nostre particular camí a Ítaca. Sense mimetismes però sense pors. Sense complexos i superant contradiccions. Perquè un govern de Mallorca ha d'acompanyar les motivacions i somnis de la seva gent, ha de posar en tensió l'autonomia per visibilitzar el fracàs d'un estat que fa aigües, ha de començar a iniciar canvis estructurals.
Les prospeccions petrolíferes, la manca de recursos econòmics, la massificació turística, la competència deslleial, la invasió de capital estranger, el no control dels recursos naturals,... tot són problemàtiques que ens afecten a tots, independent de la llengua que parlem o de la nostra ideologia. Problemàtiques que mai podrem resoldre amb les actuals competències. Que no podem afrontar tenint un estat en contra. Que no pal·liarem si no en tenim un de propi. Però per això, necessitam començar ja a dissenyar el nostre futur.