Fa uns dies, el Govern Balear va tenir a ben informar-nos als ciutadans exo-mallorquins que la prohibició de funerals de cos present, que són costum a Menorca, Eivissa i Formentera, és a dir, en TOTES les illes menys a Mallorca, es manté ferma; exceptuant que es justifiqui la “notorietat de la persona difunta”.
Jo em pregunto, serà possible que fins a entre els morts existeixin diferents categories?
La realitat dels últims dies em respon un SÍ majúscul.
Existeix una primera categoria de morts, als quals la mort els senta fenomenal. Aquest últim tràngol els esborra, com per art de màgia, qualsevol pecat venial, mortal o presumpte. Fins i tot, mortifica als qui van assenyalar, o van pretendre jutjar, els excessos del finat i se'ls titlla poc menys que d'assassins. Envers ells ens han demanat respecte.
En la segona categoria estan als quals la mort els arriba després de lluitar contra els qui sí els van intentar assassinar, però que van ser més tossut que els seus botxins i ens han donat grans lliçons de vida. A alguns gairebé els picona la Des-Memòria Històrica i uns altres ens deixen sent autèntica Història viva. Per aquests, ni en vida els van tenir respecte.
I en tercera regional, es queden els morts menorquins, eivissencs i formenterencs, ja que se'ls il·legalitza pel simple fet de no seguir els rituals mortuoris de la Gran Mare Illa. Volgués recordar que a cadascú li dolen els seus morts i els nostres, els exo-mallorquins, són d'extrema notorietat per a nosaltres. Respectin-nos.