«Catalunya i València son un mercat interior potent, som els principals clients entre nosaltres. I el món econòmic actual ha d’estar molt per davant de qualsevol altra activitat que ens pogués distanciar. Amb les batalles passades no hem guanyat res en 30 anys, ni Catalunya ni València, només distanciar-nos. Hem de treballar en tot allò que ens uneix, en resoldre problemes comuns i en allò que ens beneficia».
Aquestes paraules, tant de sentit comú, no són de cap dels sospitosos habituals. Les va pronunciar, en una entrevista, publicada a La Vanguardia, José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València.
Això és el que han aportat aquests separatistes interiors que al País Valencià s'anomenen 'blaveros' i que a Mallorca es diuen 'gonellistes'. 30 anys perduts. 30 anys tudats, 30 anys de ruïna econòmica per als valencians. 30 anys perdent possibilitats de fer negoci. Aquesta és la gran aportació dels qui, per ignorància o mala fe, han volgut posar barreres entre les terres germanes del País Valencià i del Principat de Catalunya.
L’entesa democràtica i fraternal entre dos grans motors econòmics com Catalunya i el País Valencià, provocava pànic a les estructures de l’estat espanyol després de la mort de Franco. Unes estructures, recordem-ho una vegada més, que no patiren variacions internes essencials durant l’anomenada 'Transició'. No diguem si al binomi més pròsper de l’estat li afegies la gallina dels ous d’or anomenada Balears.
És per això que, des de l’estat, s’impulsa des de fa molts anys una guerra bruta contra qualsevol intent d’entesa entre els Països Catalans.
Una guerra bruta especialment cruenta –de moment- a la franja més prima, o sia, al país dels valencians.
Una guerra bruta iniciada per Fernando Abril Martorell des de les clavegueres de l’Estat, que inclou la creació del moviment sòcio-polític conegut com a 'blaverisme', la utilització (i tolerància) de la violència i la neocolonització del País Valencià amb les implicacions nefastes per als valencians que això ha comportat.
El blaverisme va ser, un moviment utilitzat per l’Estat per debilitar el catalanisme progressista de valència, que quan ja no els ha estat útil l’han desmuntat sense gaire feina.
La violència ha tengut i encara té un paper importantíssim en l'esdevenir polític del País Valencià. El terrorisme espanyolista a valència ha agredit centenars de militants d’esquerres i nacionalistes, ha posat bombes, a les cases de Sanchis Guarner i Joan Fuster, ha assassinat gent, i han condicionat la vida política valenciana. En canvi, mai ha ocupat les portades dels mitjans estatals. Mai s’ha exigit a ningú la condemna explícita de les activitats criminals dels terroristes blavers... i, per descomptat, mai no s’ha il·legalitzat cap formació política ni cap mitjà de comunicació dels que han donat suport explícit a aquestes expressions de violència. Mai.
Aquest és l'escenari que voldrien importar a Mallorca els gonellistes. Un escenari que rebutjam la immensa majoria de mallorquins i mallorquines.
El rebutjam per sentit comú. I també per interès.