“Però si som tan irreals com assegureu,
contra què lluiteu?
Si els Països Catalans no existim,
per quin crim
preteneu condemnar-nos?
(…)
Vosaltres sou precisament
els qui, volent negar-ho, ho feu evident,
a cada nou atac o mostra de menyspreu
dibuixeu
el més precís dels mapes”
Tal i com fan Brams en aquesta cançó, en altres articles, hem destacat que els qui están més obsessionats amb la idea de Països Catalans són els que s’hi manifesten en contra o en neguen l’existència.
Ni que sigui per compensar una mica, ressenyarem els cinc mapes econòmics que, tal i com explica una informació de VilaWeb, remarquen perfectament el perfil del mapa dels Països Catalans.
1 - Els vots al Consell de Política Econòmica. Els tres països catalans són els únics de votar-hi en contra.
2 - El creixement interanual del PIB per comunitats autònomes. Els Països Catalans són els únics que creixen per damunt del 3%.
3 - La inversió de l’Estat espanyol per habitant. Els tres països catalans són els únics que reben menys de 160 euros per habitant. (Madrid no arriba a 160 euros només si no es compten els doblers de la capitalitat).
4 - El nombre de funcionaris per comunitat autònoma. Els Països Catalans són els únics que tenen menys del 13% de funcionaris sobre el total de la població assalariada.
5 - El dèficit fiscal. Els tres països catalans són els que tenen el dèficit fiscal més elevat.
A les declaracions de dijous passat a TV3 d’Íñigo Errejón en el sentit que els Països Catalans són una realitat cultural i lingüística, caldria afegir-hi que també ho són en termes econòmics.
I coincidim amb ell que serán una realitat política, si així ho volen els seus ciutadans. En això estam.