Hem hagut d'aguantar durant molts d'anys el discurs, gairebé únic, en favor de la Constitució espanyola de 1978. Si no defensaves la Constitució, si no la tenies com una escriptura sagrada, eres considerat un terrorista. De fet, el discurs encara està àmpliament emparat i repetit pels poders polítics i mediàtics.
Idò bé, tots els que troben que la constitució espanyola és tan fantàstica i tan intocable i al mateix temps van pel món amb posat de no nacionalistes o d’antiindependentistes els convé repassar l’articulat de la mateixa. Per si de cas en reproduirem íntegrament dos articles ben patriòtics, d’un nacionalisme extrem i d’un independentisme violent. L’article 2 diu textualment: «La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.»
El famós article 8, en el seu apartat 1 diu textualment: «Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.»
Un servidor és dels que pensa que és legítim defensar la independència des de postures no violentes. La constitució espanyola no. A més a més de defensar la independència, troba legítim que això es faci amb les armes, usant la violència, si cal.