La dreta espanyolista, l'any 1978, no era gaire entusiasta de la Constitució espanyola. Anys després n'han esdevingut els més fanàtics defensors.
Els constitucionalistes de nova planta no es cansen de llançar la constitució contra tot aquell que no pensi com ells. Són uns curiosos constitucionalistes, perquè, en realitat, no solen passar de l'article 8 (el que legitima la violència per defensar la independència i la unitat de la pàtria, cosa que en altres casos anomenen terrorisme), a no ser que sigui per botar directament al 155, que, segons ells, els dóna dret a suspendre l'autonomia d'algun territori.
I, la veritat, un servidor, gens sospitós de ser constitucionalista, però que, en canvi, s'ha llegit amb detall el text constitucional, arriba a la conclusió que no seria mala idea del tot, que els constitucionalistes llegissin l'articulat sencer de l'anomenada carta magna. I, de passada, que la complissin i deixassin els incompliments per als altres.
L'article 47 de la constitució espanyola diu que els ciutadans de l'estat espanyol tenim dret a un habitatge digne i que els poders públics han d'impedir l'especulació. La realitat és que l'habitatge està sobrevalorat en un 18% i des del 1978 no ha fet altra cosa que pujar molt per damunt del poder adquisitiu de la gent. Actualment fa falta tota una vida per poder comprar una casa, la qual cosa no deixa de ser una paradoxa. Pel que fa a l'especulació, no cal fer comentaris.
L'article 31 diu que tothom contribuirà al sosteniment de la despesa pública segons la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just. El fet és que la principal font de recaptació fiscal és l'IVA, un tribut que grava tothom per igual. Ressenye també, ni que sigui de passada, que existeixen artefactes legals com les SICAV que permeten als més rics pagar només un 1% en imposts. Per no parlar dels papers de Panamà, els paradisos fiscals, les amnisties fiscals...
L'article 35 afirma que tots els ciutadans tenen el deure i el dret al treball i assenyala que no hi pot haver discriminació per raó de sexe. El cert és que a dia d'avui, l'estat espanyol té una de les taxes d'atur (20%), d'atur juvenil (50%) i de temporalitat (23%) més alta de la Unió Europea. Les dones que poden accedir a un lloc de feina, continuen sent tractades com a treballadores de segona, amb una bretxa salarial del 20%.
L'article 44 obliga els poders públics a promoure la investigació científica i tècnica. També en això l'estat espanyol està en els darrers llocs de la UE i de l'OCDE, ja que la inversió en I+D no arriba a l'1,23% del PIB.
L'article 41 diu que els poders públics han de mantenir una seguretat social pública per a tots amb assistència i prestacions suficients. La veritat és que les llistes d'espera, en molts casos, superen l'any, el percentatge de llits per habitant és espantós i els malalts es moren, literalment, als passadissos dels hospitals.
L'Article 50 diu que els poders públics han de garantir mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. La realitat és que la immensa majoria de jubilats no arriba a una pensió de 700 euros. Però a més a més, abans que acabi el proper any, el Govern espanyol haurà dilapidat la 'guardiola' de les pensions.
La llista d'incompliments de la sagrada constitució per part dels que s'autodenominen constitucionalistes és tan llarga, que l'acabaríem mai.
Però, és clar, el Tribunal Constitucional està desbordat prohibint totes les iniciatives que surten de Catalunya, així que no té temps per cuidar-se de la resta.