Quan els inversors miren cap aquí, ja podem tremolar. Avui els diaris parlen de que Eivissa i Mallorca estan en el punt de mira d’inversors (hotelers, grups financers i touroperadors). El seu interès és inversament proporcional a la nostra preocupació objectiva i al col·lapse ecològic en el que Eivissa ja està immers completament i Mallorca hi va just a darrera. Els inversors veuen en «l’èxit turístic» de la darrera temporada una oportunitat de de negoci. Nosaltres, la culminació d’una massificació que està per sobre de les nostres possibilitats. De fet, aquesta era, si ho recordau la gran frase que tant vàrem sentir quan la bombolla immobiliària ens va esclatar a les mans i vàrem caure en picat en una crisi econòmica i financera sense precedents que ens ha deixat tocats: ens deien que «hem viscut per sobre de les nostres possibilitats».
I ara hi tornam: els doblers són lliures de circular i aterrar a un territori que ja viu per sobre de les seves possibilitats, en termes de territori, recursos i capacitat per absorbir una activitat turística que més que donar-nos possibilitats, ens està engolint i ens sotmet a les seves regles del joc, sense ser capaços de gestionar aquesta suposada «sort» per a invertir i reforçar una societat precària en termes d’identitat, en termes culturals, en termes educatius, en termes d’infrastructures sanitàries, en termes de precarietat laboral, en termes de consciència social de que el gran monstre del turisme no ens alimenta, ens devora. D’aquí, d’aquest darrer aspecte, es deriva el debat controvertit sobre el lloguer turístic d’habitatges pel que sembla que, a la fi, tendrem una primera proposta de regulació. Una proposta que s’ha discutit amb el sector hoteler de ben segur, i amb sector proliberalització del lloguer turístic d’habitatges: APTUR (l’associació de promotors del lloguer turístic d’habitatges). Però no amb la societat, almenys no hi ha fet, la Conselleria de Turisme que traurà aquesta primera proposta de regulació. Sí que ho va fer, via unes jornades la setmana passada al Col·legi d’Arquitectes, el Consell de Mallorca que, a partir de les seves competències en ordenació del territori sí que aborda obertament el problema i les possibles solucions. Allà se’ns presentaren dades alarmants del que representa ara ja avui l’oferta (regulada i no regulada, però sobretot no regulada) de lloguer turístic d’habitatges en sòl rústic, en plurifamiliars, etc. Res d’economia col·laborativa. En termes generals això ja és un gran negoci turístic (més del 60% de persones que s’hi dediquen, gestionen i posen al mercat més de 5 habitatges). Ens consta que les noves llicències en sòl rústic s’han disparat (perquè la gent vol llogar), que no hi ha habitatge per a destinar a lloguer de llarga durada perquè els estrangers estan comprant les nostres propietats per dedicar-les al lloguer turístic de luxe, etc. En definitiva un autèntic problema que té la illa sencera com a escenari.
A les Jornades se’ns exposaren les solucions adoptades per Andalusia i Barcelona. Solucions radicalment diferents. La primera, estrictament des de la perspectiva de regularitzar una oferta turística més, per tant, un «tot s’hi val» sense massa restriccions; i la segona, la de Barcelona, més pensada en termes de limitar en majúscules aquesta oferta, i abordar les conseqüències socials i econòmiques que genera.
Veurem quin caire pren la proposta de regulació de la Conselleria de promoció turística a la que la Presidenta Armengol no vol retallar el pressupost per continuar seduint a més turistes de temporada alta, de temporada baixa, alternatius, sostenibles, cultural, de luxe, de congressos, de natura, gastronòmics, de golf, de tot el que sigui susceptible de ser oferit, venut i comercialitat i així, indirectament també induir l’aterrada d’inversors per poder assegurar que el seu govern no dona l’esquena a l’economia, però per desgràcia sí a les persones i al territori. La clau. Sra. Armengol, seria invertir la inversió. No és aquesta la que ens farà rics, aquestes només continuaran enriquint a alguns, i això, ja ho començam a tenir tots ben clar.