Després d’un any de negociacions i d’escoltar a molta gent, des de la Vicepresidència del Govern ha sortit el primer esborrany de la modificació de la Llei de Turisme amb l’objectiu, entre d’altres, de regular el negoci del lloguer turístic. Es tracta d’un tema complex, que ni tan sols altres destinacions que en disfruten o pateixen (segons se miri) les conseqüències, i amb regulacions que venen de més enrere, com Nova York o Barcelona, no han pogut o no han sabut resoldre bé.
La proposta de regulació es dóna en un context on si més no, tothom té clar que el nostre model turístic i econòmic ha de canviar i posar límits per allò de la supervivència, i perquè no calen més turistes, sinó millor turisme. La regulació del lloguer turístic, per tant, ha d’apuntar cap als objectius de prosperitat compartida i de sostenibilitat. És molt el que ens hi jugam, i són molts els interessos contraposats.
De fet, les primeres crítiques a l’esborrany del projecte de llei han generat opinions tan contraposades i paradoxals com la de l’heterogènia patronal dels allotjaments de lloguer turístic, que el considera una mena de «moratòria» al lloguer turístic i que posa multitud d’entrebancs a l’activitat; i la de l’ecologisme social, que davant el projecte exigeix... una moratòria!, perquè pot suposar obrir un nou meló de creixement de places.
El problema de partida és que el meló ja és obert, amb més de 100.000 places il·legals de lloguer, gràcies a una normativa inútil i uns poders públics amb eines insuficients per intervenir-hi davant la fortalesa de nous actors com les plataformes de comercialització tipus Air BNB, amb molta més capacitat i velocitat per adaptar-se a la realitat que les administracions.
És impossible que ningú no pugui sentir-se a gust amb un mateix text legal: els hotelers ho veuen com una competència deslleial, la patronal del lloguer turístic ho veu com una limitació a les expectatives dels seus associats, l’ecologisme social ho percep com més creixement, els consells insulars cadascun té un parer perquè no és el mateix ni d’enfora pel que fa a aquesta qüestió Eivissa que Menorca, ni a Palma que a la part forana, ni a un municipi d’interior que a un de la costa, i així podríem seguir... Posar seny i mirar d’identificar quin és l’interès general enmig d’aquesta amalgama d’interessos contraposats és francament difícil, per això som dels que consider que és un gest valent i necessari, el que ha fet el Govern, en compliment d’un dels Acords pel Canvi.
Del que es tracta doncs és de què el Govern digui com s’ha de regular el negoci turístic... i sí: això implica posar condicions tant per garantir la qualitat del servei que es dóna, com per evitar l’especulació que a molts indrets posa en perill l’accés a l’habitatge, que a qualsevol societat civilitzada ha de ser prioritari per damunt del negoci; o per garantir la convivència entre residents i turistes. I de què la resta d’actors, Consells i Ajuntaments, diguin on es pot fer lloguer turístic, a quines zones i a quina mena d’edificis, com Eivissa ja s’ha avançat a dir que ells en pisos no ho volen. Per cert: pel que fa als pisos, el lloguer turístic es suposa que ja està prohibit amb la normativa vigent, i la competència d’inspecció hi ha Consells insulars, com el d’Eivissa, que ja la tenen.
Per aquest costat, la Llei donarà noves eines a les administracions per establir sancions importants (de fins a 40.000 euros) a qui es vulgui botar la llei, siguin propietaris, intermediaris o sobretot, unes plataformes cada cop més poderoses: només s’hi podrà vendre qui estigui donat d’alta i hagi pagat com pertoca per la plaça en qüestió, que s’haurà de descomptar de l’actual borsa de places hoteleres, en el cas de Mallorca. Una borsa que és entorn de les 45.000 places i que servirà de sostre perquè com deia abans, no necessitem més turistes, sinó millor turisme.
La Llei, per si no hi heu reparat, acaba d’una vegada per totes amb unes excepcions que històricament han permès als hotelers anar ampliant places i legalitzar places il·legals, fet que es va disparar amb la normativa de Carlos Delgado. A partir d’ara, hi ha un Govern que tracta tots els actors per igual, siguin hotelers, llogadors o cambreres de pis, i que mira de governar també per a tothom, treballant per reequilibrar un model econòmic, ecològic i social que no era sostenible. Aquest és el nostre full de ruta.