De tots és sabut que un metre és la unitat de longitud. Però determinar el que és realment un metre no ha estat una cosa fàcil per a la humanitat. Fou durant la Revolució francesa de 1789 quan es veié la necessitat peremptòria de definir què era de manera exacta un metre. La tasca no fou en absolut fàcil i en principi es definí com a 45 graus de la latitud. Tanmateix la mesura no deixava de ser un poc subjectiva. Es va acordar midar un arc de meridià i establir sobre ell el patró del metre. Els encomanats de realitzar la tasca foren Jean Baptiste Delambre i Pierre Mechant, els quals entre 1791 i 1798 i mitjançant un sistema de triangulació entre Dunquerque i Barcelona establiren la mesura de l'anomenat arc sobre el que va establir-se el metre.
El 1792 l'Acadèmia de Ciències de París definí el metre com la deumilionèsima part de la línia que separa el pol de la línia de l'equador a través de la superfície terrestre.
El 1889 la Comissió internacional de Pesos i Mesures adoptà un nou prototip de metre que es materialitzà en un objecte de platí i iridi que estava dipositats en els subterranis del pavelló de Breteuil a Sèvres, a l'Oficina de Pesos i Mesures als afores de París.
En 1960 l’onzena Conferència sobre Pesos i Mesures adoptà una nova definició de metre que vendria a coincidir amb l /650763, 73 vegades la longitud d'ona en el buit de la radiació taronja de l'àtom de criptó. La mateixa Conferència establí que una braça equivalia a 2,09m i un pam a 20,89 cm