No és d'estranyar que el PP estigui a favor de prohibir que els alumnes d'un institut puguin convidar un raper per parlar d'un tema d'actualitat. És el mateix PP, ara reconvertit al neocanyellisme, que prohibia símbols mallorquins als centres públics fa ben poc. El PP que condemna cançons que parlen d'una banda armada inactiva de fa anys però no condemna el franquisme. I per neocanyellisme (o no tant neo) el de Jaume Font, que vomita sobre Jarabo tertúlia rere tertúlia en una perfecta al·legoria de l'odi ètnic i de classe. Fixin-se que MÉS té un discurs similar però l'exconseller de Matas mai no ataca els ecosobiranistes amb el mateix entusiasme.
Cansa també veure elements acomodats suposadament progressistes atacant l'acció d'Arran a la seu del PP de Barcelona i, en general, a iniciatives populars que posen en entredit el discurs de la responsabilitat. Fer el joc al PP no és aferrar quadre adhesius a la seva seu; fer el joc al PP és criminalitzar, com ells, la lluita al carrer. I evidentment que, des de les lluites, es cometen errors. Però la lluita mai no és improductiva, sempre serveix per a alguna cosa. La lluita és un aprenentatge constant i una eina imprescindible en el camí cap a les llibertats. Qui s'equivoca és perquè lluita. Si no lluites, potser millor no donis lliçons.
Amb els anys he après a mesurar la dignitat i credibilitat d'una persona per la coherència entre allò que diu i allò que fa. Criminalitzar, menysprear i ridiculitzar les lluites des de còmodes tribunes sí que és fer el joc a l'enemic. Ja cansa l'aparició periòdica del fantasma de la paret de bloquets del GOB durant el primer pacte com a l'aliat perfecte de la progressia acomodada. Aquella que, quan no governa, necessita els moviments socials com a força de xoc i agent de campanya. Els anava bé que féssim escratxes durant el règim de Bauzá.
Fer el joc al PP no és assenyalar les mancances del govern que hem escollit. Fer el joc al PP és responsabilitzar els moviments socials de tots els mals per tapar la ineficiència del govern. Fer el joc al PP és fer polítiques que no emprenyen al PP. I si el PP guanya les properes eleccions –cosa que no passarà- no és culpa de les imprescindibles crítiques que puguem fer des de la trinxera sinó de no escoltar les crítiques dels qui han possibilitat que governis. Dir que els moviments socials desmobilitzen és un contrasentit; i un insult. En fi, que aquest estiu Mallorca tornarà a patir una demencial saturació ecològica i social i la culpa serà del GOB.